La traducció de literatura ídix moderna

Resum

En aquesta tesi doctoral s’investiga la traducció de literatura ídix moderna a través de l’estudi del trasllat de noms propis i es reflexiona sobre la relació entre les estratègies traductores emprades i la construcció de la yidiškeyt o judeïtat específicament ídix com a identitat i sistema cultural.
En llur gran majoria, els autors ídixs moderns fan servir noms propis reals per tal de situar llurs obres en el context geogràfic i històric de l’Europa central i de l’est. A més, fins i tot en el cas de personatges o indrets ficticis, els noms propis ídixs comuniquen la pertinença dels referents a un marc cultural determinat. A l’hora de traslladar aquests noms propis, doncs, els traductors poden contribuir a visibilitzar-ne l’especificitat o a assimilar-la a d’altres marcs culturals. Aquesta mena de decisions tenen una importància cabdal sobretot ara que la traducció de les obres literàries ídix no ha parat de cobrar importància com a via d’accés a la cultura ídix després que la llengua hagi perdut tants de parlants al llarg del segle XX.
El nucli d’aquesta tesi és un estudi sobre el trasllat de topònims i antropònims a partir d’un corpus de seixanta-quatre traduccions de l’ídix a l’anglès, el francès, el castellà i el català, centrat sobretot en els endònims ídixs, és a dir, els noms propis que designen realitats percebudes com a internes des d’una perspectiva cultural ídix en general o des de l’òptica de l’autor en particular. Els resultats d’aquest treball de recerca palesen una tendència molt marcada envers la transferència indirecta a partir de terceres llengües dels endònims ídixs sense equivalent en la llengua de destí. Sobre aquesta base s’argumenta que el recurs a llengües diferents de la de partida i la d’arribada (que en aquest treball s’anomena “interferència”) afecta la representació de la judeïtat ídix alhora que és indestriable de certs posicionaments ideològics en relació amb la yidiškeyt i la minorització lingüística a què l’ídix ha estat sotmès des de sempre.
L’autor d’aquesta tesi és del parer que les decisions del traductor en el trasllat d’endònims ídixs s’haurien d’alinear justament amb el punt de vista de l’escriptor i que, per tant, aquesta classe de noms s’haurien de transferir directament des de l’ídix quan no n’hi ha cap equivalent en la llengua d’arribada, tal com se sol fer en la traducció d’altres idiomes. Atès que l’ídix s’escriu amb un alfabet propi, derivat de l’alfabet hebreu, per tal de seguir aquesta estratègia és menester un sistema de romanització. Després de fonamentar la inexistència d’un sistema rigorós per a transcriure l’ídix, doncs, es proposa un mètode d’aquesta mena i, a més, un mètode d’adaptació fònico-gràfica al català, pensat per a qualsevol publicació no acadèmica, com ara la traducció literària.

Data del Ajut	4 de febr. 2022
Idioma original	Català
Supervisor	Montserrat Franquesa Gòdia (Director/a) & Montserrat Bacardi Tomas (Tutor/a)