Aquesta tesi versa sobre el procés de feixistització de la joventut universitària en el marc de la II República espanyola. És aquest un període d'intensa politització dels joves, que prenen consciència generacional i s'incorporen a l'activitat política, habitualment en organitzacions radicals que han superat els vells claveage polítics decimonònics. El moviment estudiantil, que mai fou apolític, està ara saturat de política. En ell es dóna, durant la República, un canvi de tornes: de moviment progressista d'oposició a la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d'Alfons XIII, el buc insígnia del qual és la FUE -Federació Universitària Escolar- passa a ser, al llarg dels anys trenta, un dels bastions del feixisme, coincidint amb l'arribada d'una nova generació, socialitzada sota la Dictadura, que reacciona amb la inadaptació a les transformacions socials i culturals que comporta la República. El feixisme aconseguirà esdevenir hegemònic a la universitat abans de l'esclat de la Guerra Civil, no tant com organització (la seva encarnació universitària és el SEU, Sindicato Español Universitario, afecta a Falange Española), sinó com a eix d'una coalició de forces nacionals antimarxistes, que inclou als estudiants catòlics i als tradicionalistes, que s'estan feixistitzant, tant per la modernització de trets inherents a la seva personalitat històrica, com per contagi directa en el decurs de l'experiència quotidiana compartida amb els seus socis feixistes. En aquesta tesi em volgut escatir per quins motius els estudiants es fan feixistes (un fenomen general a l'Europa del moment, Espanya no és pas una excepció). S'ha copsat el ressò que les grans proclames feixistes susciten en els estudiants (redempció nacional, culte imperial, exaltació de la heroïcitat...) però tenint en compte que aquesta "política sacralitzada" codifica un projecte social adreçat a resoldre la inestable situació social de la classe mitjana. Els interessos dels estudiants (no oblidem, professionals en formació, tot i ocupar, provisionalment, una posició particular dins l'estructura de classes, no deixen d'estar vinculats als de la seva classe d'origen, que percep el seu estatus social en regressió, amenaçat pel "despertar" de les masses. Comptat i debatut, el moviment estudiantil ha estat la peça a través del qual hem intentat recompondre el procés constitutiu del feixisme espanyol. L'eina metodològica amb la que s'ha treballat ha estat el concepte de feixistització, entenent el feixisme com un fenomen social, que vessa dels estrets límits del partit, imantant una àrea políticocultural major (que, fins 1936, està representada políticament pels partits de dretes, que, tanmateix, ja està educant als seus seguidors en valors antidemocràtics i prepar-los per l'acceptació d'un règim feixista), que Falange capitalitzarà políticament a partir del fracàs de la estratègia política de la CEDA, Confederación Española de Derechas Autónomas (així com el buidatge del centre). La universitat és un observatori privilegiat per estudiar el procés pel qual el feixisme s'estén de forma cancerígena sobre una àrea antidemocràtica i antimarxista que acaba per nuclear l'organització feixista, en aquest cas, el SEU, numèricament minoritari però de gran "presència" pel seu activisme i la seva doctrina congruent amb la modernitat.
| Data del Ajut | 28 de juny 2010 |
|---|
| Idioma original | No s'ha definit/desconegut |
|---|
| Supervisor | Ferran Gallego Margaleff (Director/a) |
|---|