La naturaleza de la relación entre atención y consciencia.

Resum

Aquesta tesi tracta de respondre a la pregunta sobre la naturalesa de la relació entre atenció i consciència, i té l’objectiu específic de determinar, sobre la base de l’anàlisi d’arguments empírics i filosòfics, si hi ha justificació suficient per a pensar que hi ha algun tipus de relació de necessitat i/o suficiència entre atenció i consciència. Aquest és un tema que es mostra particularment atractiu per a una anàlisi filosòfica, perquè potser com en cap altre es plantegen, d’una banda, conviccions bastant fermes sobre el que significa atendre, provinents de consideracions intuïtives i preteorètiques sobre el concepte quotidià d’atenció i la psicologia del sentit comú—que relacionen estretament l’atenció amb la consciència—; d’altra banda, no obstant això, l’evidència empírica rellevant per a valorar l’assumpte sembla qüestionar seriosament aquestes conviccions. El fet que existeixi aquesta tensió o, si es prefereix, contradicció, entre la “imatge manifesta” i la “imatge científica”—per a expressar-lo en la terminologia encunyada per Wilfrid Sellars (1963)—fa de la pregunta per la naturalesa de la relació entre atenció i consciència, un problema filosòfic per excel·lència Per a tractar aquest problema, en aquesta tesi s’examinen les tres teories filosòfiques contemporànies empíricament informades, en principi més plausibles, en les quals se sosté positivament que hi ha una relació de necessitat i/o suficiència entre atenció i consciència. Com es mostra, cadascuna d’elles es correspon amb una estratègia argumentativa i metodològica, que, en conjunt, semblen cobrir adequadament el “espai de las raons”. Els tres primers capítols estan dedicats eminentment a explicar cada teoria amb bastant detall, i a mostrar aquesta estratègia Així, el capítol 1 està dedicat al que es proposa dir “estratègia conceptual” (Smithies); el 2 a l’anomenada “estratègia empírica” (Prinz); i el 3 al que s’ha preferit denominar “perspectiva conceptual-introspectiva” (Watzl)—denominació que respon a una crítica sostinguda contra aquesta teoria en aquest capítol. En el capítol 4, el més extens i important, es desenvolupa una discussió crítica sobre les assenyalades “estratègia empírica” i “estratègia conceptual”, respectivament. Primer, es discuteix detalladament la qüestió de què es pot sostenir justificadament que demostren els paradigmes experimentals més rellevants en la discussió sobre la naturalesa de la relació entre atenció i consciència: l’anomenada “ceguesa inatencional”, i els estudis en subjectes amb la condició patològica de la “vista cega” i casos anàlegs. Demostra la ceguesa inatencional que l’atenció és necessària per a la consciència? Contradiu la vista cega i casos anàlegs l’afirmació que l’atenció és suficient per a la consciència? En aquesta tesi es defensa que els casos de ceguesa inatencional no permeten afirmar concloentment que l’atenció és necessària per a la consciència, si bé, aquesta seria la hipòtesi explicativa de l’evidència que compta amb més indicis favorables en comparació amb les seves competidores en el marc metodològic de la “inferència a la millor explicació”. En referència al segon, es defensa que, efectivament, tant els casos patològics com els “sans” de vista cega, contradiuen l’afirmació que l’atenció és suficient per a la consciència Segon, es discuteix quin resultat plausible es pot obtenir d’una articulació del concepte quotidià d’atenció i la seva psicologia del sentit comú. Des d’aquesta perspectiva, sembla raonable afirmar que la consciència és necessària per a l’atenció. No obstant això, la interessant defensa d’aquesta tesi sembla conduir a un dilema entre el conceptual i l’empíric que no permet extreure cap conclusió ferma sobre la naturalesa de la relació entre atenció i consciència En conclusió, no sembla haver-hi justificació suficient, ni empírica ni filosòfica, per a afirmar que existeix una relació de necessitat i/o suficiència entre atenció i consciència.

Data del Ajut	28 de juny 2021
Idioma original	Spanish
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Olga Fernandez Prat (Director/a) & Jose Daniel Quesada Casajuana (Director/a)