La musica ficta en la polifonia renaixentista hispànica a través de les adaptacions instrumentals

Resum

A l’hora d’editar o d’interpretar una obra de música vocal del Renaixement ens enfrontem amb un problema fonamental: la notació blanca renaixentista no té tota la informació que ens cal per a la seva interpretació. Un dels elements importants que manquen és allò que anomenem «alteracions». Els editors i intèrprets actuals han de suggerir les alteracions necessàries seguint les normes de la musica ficta dels tractats musicals de l’època. Però en aquests tractats no hi ha una visió unívoca de com s’han d’aplicar les normes. Entre d’altres variables, és raonable pensar que podien canviar en funció del moment, la nació o l’estil de la composició. El Renaixement és l’època en què es comença a escriure música instrumental. Una part molt important d’aquest repertori estava constituït per adaptacions de música vocal que, originàriament, s‘havien escrit en notació blanca. Les adaptacions instrumentals estaven escrites en tabulatura, un tipus de notació molt més explícita en quant a les notes que havien de ser interpretades. Gràcies als adaptadors, l’ús pràctic de les normes de la musica ficta va quedar reflectit en les tabulatures. En la nostra Tesi doctoral analitzem cinquanta-dues adaptacions instrumentals de música sacra i profana de mitjans segle XVI. Totes les composicions pertanyen als autors hispànics Cristóbal de Morales i Juan Vásquez. L’ús de la musica ficta és analitzat sistemàticament a partir de les pròpies normes dels tractats musicals renaixentistes. El nostre objectiu és determinar la normativitat dels usos, així com les possibles diferències d’estil en funció de la personalitat de l’instrumentista o del tipus de repertori adaptat.

Data del Ajut	17 de jul. 2015
Idioma original	Català
Supervisor	Maria Carmen Gomez Muntane (Director/a) & Paloma Otaola González (Director/a)