L'ús del repertori preexistent a la creació musical sempre ha estat una constant al llarg de la història de la música: des de l'organum medieval que acompanyava el cant gregorià fins al segle XXI, amb diverses maneres d'abordar la música d'altres èpoques. Nombrosos homenatges, cites, al·lusions i estilitzacions pretenen recrear o adaptar el passat a través del present.
D'aquesta manera, sembla doblement interessant observar el paper de la música antiga a la contemporània a causa de la seva presència i significat en la creació musical dels segles XX-XXI. Aquesta tesi se centra en la creació moderna i contemporània espanyola (segles XX-XXI), que aborda les melodies antigues del patrimoni musical medieval espanyol, com les Cantigues de Santa Maria, el Llibre Vermell i el Cant de la Sibil·la. Es proposa observar aquest procés en tota la integritat: des del punt de vista històric, estètic i tècnic. És interessant no només el fet de la presència dels temes antics a les composicions contemporànies, sinó també el perquè del seu ús per part dels compositors, la qual cosa està íntimament lligada amb les èpoques històriques, corrents estètics, intencions personals creatives i, sobre tot, el redescobriment de les fonts musicals anteriorment esmentades.
S'ha considerat doblement interessant estudiar la presència de la música antiga a la contemporània a través del descobriment, la transcripció i l'edició de la música del passat, fet que es va fer molt palès al llarg de tot el segle XX i va influir en molts compositors i intèrprets de lèpoca. Per exemple, a inicis del segle XX, els estudis musicològics de Felipe Pedrell i les seves idees sobre la restauració de l'art musical nacional i la recerca de l'essència de l'espanyol al cant popular i la música antiga van influir en Manuel de Falla i els compositors d'aquest període, la creació musical del qual es va desenvolupar sota les idees del nacionalisme de Pedrell.
Una altra figura important en relació amb la música antiga és la d'Higini Anglès, que va desenvolupar la seva tasca entre els anys 30 i 50 del segle passat. Les seves noves transcripcions, estudis i edicions, especialment les de les Cantigues de Santa Maria i el Llibre Vermell, van inspirar els compositors tant del període franquista com els posteriors a crear les seves obres musicals. Finalment, tot el període comprès entre la dècada de 1960 i l'actualitat és molt interessant respecte a l'ús intertextual de la música antiga, cosa que possibilita nous enfocaments i visions estètiques.
Un cas particular suposa el fenomen del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, que constitueix una recuperació de la tradició antiga pròpia del centre litúrgic, duta a terme a partir de l'any 2010 i centrada en la idea d'interpretar la tradició antiga amb la inclusió de mitjans contemporanis. D'aquesta manera, per a cada representació anual es compon una versió o una recreació del vers sibil·lí realitzada per un compositor actual. Aquesta tradició també pot semblar interessant, especialment pel que fa a la part musical, que conforma una unió entre la música antiga i la contemporània.
D'altra banda, la intenció d'aquesta tesi no ha consistit únicament a observar la música antiga a través de la contemporània, la seva estètica i tècniques compositives, sinó també fer un camí invers, examinant la música contemporània des del punt de vista de l'antiga . Com a resultat, s'han obtingut uns fruits inesperats i interessants, evidenciant una relació estreta entre la música medieval, renaixentista i barroca i la d'avantguarda, particularment en l'àmbit compositiu i estructural.
| Data del Ajut | 29 de nov. 2024 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | German Gan Quesada (Director/a) |
|---|