La interpretació propensional en els contexts físics "deterministes"

Resum

Aquesta tesi discuteix la idea de propensió de Popper. La discussió té com a eix les crítiques dels autors. En particular l'enunciat de la teoria propensional del professor Fetzer: sistemes com els de la mecànica estadística o el llançament de la moneda són epistèmicament indeterministes però ònticament deterministes. Segons Fetzer, aquests sistemes no constitueixen propensions de cas singular.
Aquesta assignació de probabilitats no realistes a aquests sistemes és rebutjada en la nostra tesi: la teoria propensional de Fetzer és contraria a l'autèntica naturalesa de la idea de propensió i, a més, és destructiva de tota teoria propensional.
El capítol segon (Probabilitats ontològiques. La interpretació freqüencial, pàgs.35-67) s'ocupa de la interpretació freqüencial, i qüestions derivades en la 'explicació científica'.
En el capítol tercer (La interpretació propensional, pàgs.69-114) es mostra el concepte de propensió i els seus trets.
En el quart capítol (Distàncies bàsiques entre propensions com a tendències causals i el càlcul de probabilitats, pàgs.115-144): l'associació realista de la causalitat i la probabilitat es mostra en les vàries qüestions (per exemple, les probabilitats condicionals) derivades de les característiques de l'aparell propi matemàtic.
La qüestió originària i central, el que semblava un punt de discrepància dins la visió propensional entre Fetzer i Popper, apareix establerta en el capítol cinquè (Sistemes ònticament deterministes i epistèmicament indeterministes, pàgs.145-167).
El capítol sisè (Plantejament determinista d'explicació. Objeccions a la proposta propensional, pàgs.169-189) afronta la naturalesa que tenen les crítiques a la interpretació propensional.
El capítol setè (Resposta a les crítiques, pàgs.191-208) (com també el capítol vuitè (El problema de la connexió entre propensions i freqüències: raons del concepte propensional, pàgs., 209-247), més reconcentrat en el problema original de l'ambigüitat de la proposta popperiana) recull, emmarca i dimensiona les afirmacions de Popper que ja contenien la resposta a les futures crítiques.
La segona part (capítols nou (Irreversibilitat i direcció temporal, pàgs.263-312) i deu (Interpretació de la probabilitat i mecànica estadística, pàgs.313-361)) s'ocupa dels resultats de l'observació de la mecànica estadística. Aquesta àrea conté qüestions que tenen continguts propis.
Per últim, la part tercera (els dos capítols finals: onze (Atzar objectiu, pàgs.381-421) i dotze (Realitat de la informació, pàgs.423-460)) és un afegit més especulatiu, on s'intenta projectar la idea d'una realitat indeterminista des del tema de discussió a la tesi, amb l'assaig de nocions no suficientment precisades. Al cap i a la fi, l'extensió amb aquests dos capítols mostra l'abast que en el fons té la matèria que s'ha de discutir.
La presència del capítol primer (Conceptes elementals de probabilitat, pàgs.21-34) és més aviat una formalitat que part de l'argumentació, si bé correspon als continguts de la tesi. El mateix cal dir del apèndixs: A1(Menció de la teoria dels universals de David Malet Armstrong exposada en 'Universals and Scientific Realism', pàgs.477-480) A2 (Remarca sobre termodinàmica, pàgs.481-483) A3 (El "canvi conceptual" rere recents desenvolupaments en dinàmica, pàgs.485-490) A4 (Informació i perspectiva subjectivista, pàgs.491-504) A5 (Nota sobre reducció, pàgs.505-508).
Aquest treball inclou Notes per a cada capítol (pàgs.509-577), Índex de matèries i autors, (pàgs.579-593) i Bibliografia (pàgs.595-602); també, tres resums o conclusions: part primera (pàgs.249-259), part segona (pàgs.363-378), part tercera (pàgs.461-473).

Data del Ajut	5 d’abr. 2005
Idioma original	Català
Supervisor	Joan Rovira Salles (Director/a)