La epístola privada como género: estrategias de construcción

Resum

La tesi parteix d’una reflexió des de la teoria a propòsit de l’estatut de l’autobiografia (i del gènere epistolar en particular), preguntant-se a propòsit d’aspectes com són ara la construcció del subjecte en el discurs o el valor de l’experiència com a categoria de diferència. Per tal de aprofundir en aquesta aproximació, el segon capítol realitza un alectura crítica de dues cartes autobiogràfiques escrites per dones: la Carta a Sor Filotea de la Cruz, escrita per Sor Juana i l’ Autobiografía epistolar de Gertrudis Góme de Avellaneda. El capítol central analitza el binomi gènere femení-gènere epistolar per demostrar de quina manera va establir-se a la modernitat (la França dels segles XVII i XVIII) i per què la carta privada acaba definint-se com un gènere (genre) de gènere (gender) femení, sobre quins condicionaments socials va succeir i quin va ser el paper de les dones en tot això. En el darrer capítol s’aborda el seguiment del binomi a l’Espanya dels segles XVIII, XIX i XX, fent paleses les aplicacions particulars que va patir en aquest altre context historico-cultural. Tot això fent ús d’un plantejament i un enfocament propis de la filologia, la teoria de la literatura i la literatura comparada que, a l’apèndix, abraça altres arts, ja que s’hi recullen mostres de la pintura holandesa del xvii on el motiu de la carta femenina té un tractament plenament en consonància amb els paràmetres que van constituir l’assimmilació de gèneres (gènere femení-gènere epistolar) a la França dels salons.

Data del Ajut	26 d’oct. 1998
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Carme Riera Guilera (Director/a) & Enric Sullà Álvarez (Tutor/a)