La devoció del Roser a la diòcesi de Girona del segle XVI al XIX: confraries i imatges

Resum

La devoció a la Mare de Déu del Roser va ser un dels cultes més estesos a la Diòcesi de Girona durant l’època moderna i fins a principis del segle XX. La devoció del Roser està necessàriament lligada a les confraries del Roser, màximes exponents de la propagació i manteniment d’aquest culte. Estudiar la devoció del Roser requereix també abordar un ampli entramat d’aspectes religiosos, socials, culturals i històrics, que comprenen imatges, rituals, festivitats, decisions i interessos polítics; simbolismes i identitats. Sota En aquesta tesi el concepte de devoció agrupa tot aquest complex de conceptes; però sobretot, es treballen dos eixos d’aquesta devoció: les confraries i les imatges. Aquesta tesi exposa com en el fons de la qüestió de la devoció hi ha una seqüència formada per la successió dels següent conceptes: identitat-pertinença-símbol-ritual. Aquests contribueixen a pensar la devoció de manera global. Les primeres confraries del Roser s’instauraren a finals del segle XVI i des d’aleshores es documenten fundacions de confraries fins al segle XIX, tot i que l’auge d’aquesta devoció cal situar-lo entre els segles XVII i XVIII. Les confraries es van instaurar en les parròquies o sufragànies en més de la meitat de les 350 parròquies que hi havia aleshores al Bisbat de Girona. Alhora, en les confraries s’hi inscrivia gran part de la població i així, les confraries donaren forma a la devoció i, en certa manera, la institucionalitzaren. Aquesta institucionalització de la devoció es donà sobretot gràcies als dominics i a l’Església de la contrareforma, però també gràcies al paper primordial de les parròquies i els rectors, com també a les mateixes voluntats i desitjos dels feligresos de la societat de l’època moderna. Les confraries del Roser són les comitents dels diferents objectes litúrgics i imatges que formen part dels espais i rituals de la confraria. Les imatges són presents en tots els actes i espais de la confraria, tant públics (processons) o els privats (celebracions d’aniversaris de difunts o misses). Aquestes obres són molt diverses, des de retaules, imatges processionals, banderes, pal·lis, peces d’orfebreria a peces d’indumentària, i totes elles s’han de considerar conjuntament en relació a l’ús, l’espai i el ritual on s’activen. Aquesta particularitats obliguen a repensar les imatges més enllà de l’obra d’art i del context tradicional d’estudi de la història de l’art i és per això que aquest tesi aporta també una perspectiva antropològica a la devoció del Roser. Aquest Aquesta tesi també documenta un gran nombre d’imatges i objectes litúrgics encarregats per les confraries del Roser de la diòcesi de Girona – avui la majoria desapareguts – que formaven part del culte. Aquestes notícies inèdites s’han localitzat gràcies a l’estudi de la documentació primària de les mateixes confraries: els llibres de confraria.

Data del Ajut	30 d’oct. 2015
Idioma original	Català
Supervisor	Buenaventura Bassegoda Hugas (Director/a)