LA CULTURA TIWANAKU Y SU ICONOGRAFÍA SAGRADA. Medios para llegar a lo divino

Resum

L’enfocament d’aquest estudi iconogràfic i iconològic va ser considerar l’home de la societat Tiwanaku com un “ésser simbòlic”, en constant recerca de el sentit de la seva existència. Els membres d’aquesta antiga cultura andina van crear un sistema simbòlic com a mitjà d’adaptació a la realitat, per conèixer-la i entendre-la; un instrument que els ajudava a crear un ordre en el món i sentir-se part d’ell. Cada representació reflectiria determinats significats, a través dels quals es transmetien els sabers i els principis fonamentals d’aquesta antiga societat andina. Per realitzar un estudi iconogràfic i iconològic sobre la iconografia Tiwanaku vaig desenvolupar una investigació transdisciplinària, que incloïa estudis d’art, arqueologia, semiòtica, antropologia i biologia. Vaig utilitzar un mètode interpretatiu amb contribucions d’anàlisis històriques-culturals. Concentrar el meu estudi en la interpretació de la iconografia present en material ceràmic per comparar-la amb materials lítics i ossis que vaig poder observar durant el meu treball de camp en els Museus Ceràmic i Lític de el Centre Cerimonial de Tiwanaku i al Museu dels Metalls preciosos de la Pau , Bolívia. Vaig complementar l’anàlisi mitjançant un estudi d’obres escrites per uns Cronistes que van esmentar Tiwanaku o que van testificar alguns aspectes sobre les cosmovisions d’algunes cultures andines precolombines. També vaig revisar diversos textos d’arqueòlegs que van investigar i van fer excavacions durant dècades, al Centre Cerimonial, deixant importants informacions arqueològiques sobre les troballes de l’material ritual trobat en el lloc.El propòsit d’aquest estudi va ser entendre, a través de la interpretació de l’arquitectura i de el sistema iconogràfic, els valors i els principis fundacionals d’aquesta antiga civilització, la seva cosmovisió i la seva estructura social. Les obres i les representacions tiwanakotas reflectirien, segons la hipòtesi d’aquest estudi, l’estructura ideològica d’aquesta civilització i un llenguatge visual en el qual els homes de el temps s’identificaven. Els conjunts iconogràfics van contribuir a crear una identitat cultural Tiwanaku, integrant tots els membres procedents de diferents territoris. Mitjançant aquesta escriptura ideogràfica l’home podia conèixer i assumir una visió de món compartida per tota la comunitat. Les imatges incises o pintades en instruments rituals o en monuments lítics mostrarien el paper central que “l’experiència del diví” ocupava en la vida dels tiwanakotas. Durant les cerimònies, els sacerdots, xamans o governants de Tiwanaku utilitzaven instruments portadors de determinats símbols en llocs considerats sagrats, els quals tenien amb els seus actors i públic una relació interactiva que valorizaba la construcció i reconeixement d’una particular concepció de l’món. La utilització de determinats conjunts iconogràfics representats en instruments rituals i / o en obres lítiques, representarien la recerca constant, pels homes tiwanakotas, d’un ordre, un equilibri amb el seu entorn. Es tractaria d’imatges poderoses, que tancaven els principis còsmics-religiosos de l’home tiwanakota, sacralitzant alguns elements de la natura.

Data del Ajut	1 de març 2022
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Victoria Solanilla Demestre (Tutor/a)