La comunicació multimodal en l'ensenyament del cicle de l'aigua

Resum

Aquesta tesi investiga la comunicació multimodal en el context d'una aula de ciències de secundària (primer i segon d'ESO) on es treballa el cicle de l'aigua, presentat aquest com un model explicatiu de la circulació de l'aigua a la natura. L'estudi parteix dels referents teòrics següents: a) la consideració de la comunicació a l'aula com una orquestra on cada mode comunicatiu (llenguatge oral i escrit, llenguatge gestual i llenguatge visual) n'és un instrument que contribueix a donar significat al cicle de l'aigua, b) una determinada concepció de la ciència escolar segons la qual a les classes de ciències es modelitza sobre el món i c) l'interès pels models cíclics ja que representen una determinada manera d'entendre el món i per tant preveure el seu funcionament. Els objectius de la recerca es concentren en l'anàlisi del següents aspectes: el discurs multimodal d'una professora, el discurs de diferents llibres de primària i de secundària, així com les representacions que fan els alumnes al llarg de dos cursos escolars sobre el cicle de l'aigua. S'investiga, en aquests tres àmbits, l'ús especialitzat dels diferents modes comunicatius i les seves relacions a l'hora de comunicar les característiques més importants, des del punt de vista científic del cicle de l'aigua. La metodologia utilitzada és de caràcter qualitatiu i s'inscriu en la tendència associada a l'anàlisi del discurs. Per obtenir les categories d'anàlisi comunes als tres modes comunicatius estudiats s'apliquen criteris de la gramàtica sistemicofuncional de MAK Halliday que observa el llenguatge com una construcció social de significats. Alguns dels resultats més rellevants en relació amb el discurs del professor posen de manifest les funcions especialitzades que realitza cada mode comunicatiu i que determinats aspectes del model "cicle de l'aigua" són comunicats amb el gest i/o el llenguatge visual sense la intervenció de la parla. Així mateix es mostra com la relació especialitzada entre els modes comunicatius permet comunicar molts significats amb l'ús de pocs verbs, gestos o signes gràfics però implicant la presència del professora. Respecte al llenguatge visual es constata el caràcter multisemàntic de les fletxes i la seva importància en el discurs del professor permetent-li passar de la descripció d'un fenomen a una interpretació complexa del mateix. En relació amb els llibres de text s'han identificat diferents tipologies de diagrames i de textos sobre el cicle de l'aigua, el que ha permès detectar diferències destacables en les relacions que els llibres de text estableixen entre els fenòmens a estudiar i les representacions dels mateixos. Així mateix es detecta una falta de coordinació entre el text escrit i el diagrama. Respecte les representacions dels alumnes s'han identificat tipologies de diagrames del cicle de l'aigua en relació amb cadascun dels següents aspectes: en relació amb els magatzems i processos, en relació amb els indicis de raonament causal i en relació amb l'ús que fan de les fletxes. Una vegada obtingudes les tipologies, aquestes s'utilitzen per estudiar els canvis en les representacions del cicle de l'aigua i l'evolució individual dels alumnes al llarg del temps. Alguns dels resultats obtinguts mostren que després d'haver treballat el tema, en els seus diagrames els alumnes identifiquen més magatzems d'aigua i processos. Per altra banda els indicis de causalitat són expressats de manera més eficaç a través del text que del diagrama, el que permet arribar a la conclusió que el mode de representació influeix en la comunicació de determinats aspectes del fenomen i del model. En relació amb l'ús de les fletxes es detecten les dificultats que tenen els alumnes per usar-les com a indicadores de canvis, constatant-se que les usen amb altres significats (etiqueta, ordre dels esdeveniments).

Data del Ajut	31 de maig 2002
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Mariona Espinet Blanch (Director/a) & Mercè Izquierdo Aymerich (Director/a)