L’ús d’escales clíniques en els ictus isquèmics secundaris a fibril·lació auricular

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

La FA és l’arítmia cardíaca més freqüent. És conegut el seu elevat potencial de produir esdeveniments tromboembòlics, com els ictus isquèmics. Aquests ictus cardioembòlics no solament són freqüents sinó també s’associen a una elevada morbi-mortalitat. És per aquest motiu que ens proposem estudiar-los en més profunditat. Així mateix, és conegut que no tots els pacients amb una FA tenen el mateix risc tromboembòlic. Diferents factors de risc cardiovasculars com l’edat avançada, la hipertensió arterial, la diabetis mellitus, entre d’altres, contribueixen a atorgar un risc anual de tromboembolisme. S’han creat múltiples escales per tal d’estratificar aquest risc. D’aquestes, la més emprada clàssicament ha estat la CHADS2 per la seva simplicitat. Però en el 2010 es publica l’escala CHA2DS2-VASc. El primer objectiu d’aquesta tesi és avaluar com classifica l’escala CHADS2 a una cohort de pacients en el moment previ al primer ictus isquèmic i comparar-ho amb la classificació si l’escala CHA2DS2-VASc hagués estat utilitzada. Els resultats d’aquest estudi mostren que la nova escala reclassifica a una gran part dels pacients que posteriorment pateixen un ictus, fora de la categoria de risc baix o intermedi, a una categoria on se’ls hauria d’haver indicat un tractament anticoagulant. Arrel de treballs com el nostre han canviat les recomanacions, tant en les guies europees com en les americanes, envers a l´ús de l’escala CHA2DS2-VASc per l’estratificació de risc. El segon objectiu ha estat avaluar l’ús d’aquesta nova escala CHA2DS2-VASc no només per estratificar el risc d’ictus sinó també la seva utilitat com a eina pronòstica en pacients que han patit un ictus isquèmic. Demostrem que per cada increment d’un punt en l’escala, s’incrementa un 36% la possibilitat de tenir un mal pronòstic als 3 mesos de l’ictus. En ambdues investigacions, trobem una baixa indicació de tractament anticoagulant en prevenció primària, en pacients d’alt risc, tot i l’efecte conegut clarament protector dels anticoagulants sobre la severitat de l’ictus, que es replica en el nostre estudi. La nostra línia d´investigació (amb el tercer treball) també s’ha orientat envers a la detecció d’un debut de fibril·lació auricular paroxística (FAp) un cop s’ha produït l’ictus, sobretot per la gran importància d’una correcta prevenció secundària, donat que la no detecció d’aquesta arítmia relega als pacients a un tractament clarament ineficient amb antiagregants plaquetaris. En la nostra cohort d’ictus isquèmics no seleccionats, que ingressen a la unitat d’ictus, diagnostiquem un 11.2% de FAp. Analitzem quins són els factors clínics que s’associen a aquest debut en un anàlisis bivariant i posteriorment multivariant (que són l’edat avançada, el sexe femení, la severitat inicial de l’ictus i la història prèvia d’insuficiència cardíaca congestiva). D’aquest anàlisis obtenim uns riscos de debut de FAp segons cada perfil clínic, que hem representat en unes taules de risc per a la seva fàcil i immediata interpretació a l’arribada del pacient. [
Data del Ajut28 d’oct. 2015
Idioma originalCatalà
SupervisorJaume Roquer (Director/a) & Adolfo Diez Perez (Tutor/a)

Keywords

  • Ictus isquèmic
  • Fibril·lació auricular

Com citar-ho

'