Josep Carner i els orígens del Noucentisme

Resum

L'objectiu de la investigació és l'estudi dels orígens del Noucentisme literari català entre 1901 i 1906, aproximadament. L'estudi se centra en la figura de Josep Carner, però fa referència també als altres components del seu grup intel·lectual (principalment Jaume Bofill, Rafael Masó, Joan Alzina i Emili Vallès). Així mateix, s'estableix relació amb altres futurs noucentistes (com Eugeni d'Ors) que provenen d'orígens diferents. Les conclusions fonamentals són les dues següents: a) Hi ha prou proves que demostren que existeix un grup intel·lectual liderat per Carner que exerceix una influència considerable en el panorama literari del moment. És un grup que, entre 1901 i 1906, passa per unes fases diferenciades de confluència, consolidació, expansió i reestructuració. b) El seguiment de les actuacions del grup permet destriar una doble evolució estètica i ideològica que condueix fins al Noucentisme. L'estètica passa dels models vuitcentistes a la selecció d'entre allò que ofereix el Modernisme i que explica la configuració d'una poètica que tindrà un gran rendiment en els anys immediatament posteriors. La ideològica, amb el catalanisme i el cristianisme com a constants, passa del model de Torras i Bages al de Prat de la Riba. Aquesta doble evolució conflueix el 1905, moment en què, per tant, ja queden formulats uns pressupòsits que Ors batejarà el 1906 com a Noucentisme.

Data del Ajut	1 de març 1989
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Jordi Castellanos Vila (Director/a)