Josep Carner i el postsimbolisme

Resum

El terme «postsimbolisme» es refereix a dues realitats culturals. La primera, un període literari europeu que abasta, aproximadament, de finals del segle XIX als anys trenta del segle XX. La segona, una poètica o concepció comuna de la poesia desenvolupada a l’Europa del segle XX. Aquest segon significat del terme, però, ha esdevingut molt confús en la bibliografia existent i avui resulta pràcticament impossible aclarir-ne els límits, la funció i el sentit. Partint d’aquestes nocions i la problemàtica en què han desembocat, Josep Carner i el postsimbolisme proposa dues hipòtesis de treball. La primera: que l’ús del terme «postsimbolisme» o «poètica postsimbolista» per englobar una concepció de la poesia comuna a diversos poetes contemporanis resulta útil a la historiografia literària perquè respon a una realitat cultural existent; i que, per tant, cal clarificar-lo, delimitar-lo i definir-lo amb precisió. La segona: que un dels primers poetes europeus a presentar plenament desenvolupades les concepcions poètiques postsimbolistes fou Josep Carner. Per tal de demostrar-ho, es fa una exposició dividida en dues parts. La primera presenta una definició i caracterització sistemàtiques de la poètica postsimbolista. Es mostra com diversos poetes europeus escriuen a partir d’una concepció comuna de la poesia, d’arrel simbolista però oposada al simbolisme en molts dels seus aspectes. Per això resulta pertinent aplicar-li el nom de «postsimbolisme». S’estudia la història d’aquest terme; se’n dona una definció precisa i una nòmina —no restrictiva ni definitivament closa— d’obres i d’autors; i és caracteritzat històricament en relació als diversos textos i contextos a través dels quals es desenvolupà. La segona part ressegueix l’evolució poètica de Carner fins a l’establiment definitiu d’aquestes nocions pròpies de la poètica postsimbolista, l’any 1914. S’analitza com, des dels inicis de la seva trajectòria, amb una clara voluntat d’adaptar el gènere poètic a la societat moderna, Carner va desenvolupar moltes idees sobre la poesia entre les quals anaren perfilant-se les postsimbolistes. Es repassen les seves reaccions antisimbolistes durant el període de crisi dels valors simbolistes (1895-1914). Tot seguit, es ressegueix la sèrie de «Rims de l’hora», poemes apareguts a La Veu de Catalunya a partir de 1911 en els quals Carner adequa el gènere a la modernitat. Com a punt neuràlgic d’aquesta evolució, s’ofereix una lectura detallada dels dos llibres que pulicà el 1914, Auques i Ventalls i La paraula en el vent, primera obra plenament postsimbolista. Finalment, es demostra la continuïtat de les nocions poètiques postsimbolistes en la resta de l’obra de Carner.

Data del Ajut	2 de jul. 2014
Idioma original	Catalan
Supervisor	Josep Maria Balaguer Sancho (Director/a)