Intersectional Climate Justice: Theory, Praxis, Lived Experience

Resum

Les poblacions històricament marginades, que sovint viuen en zones vulnerables a causa d’un desenvolupament urbà passat desigual i de polítiques de sòl exclusives, no només estan experimentant els impactes desiguals del canvi climàtic i la degradació ambiental, sinó també els resultats injusts de les polítiques destinades a abordar aquests problemes. S’ha demostrat que els enfocaments d’adaptació convencionals passen per alt les vulnerabilitats agravades a les quals s’enfronten les comunitats marginades i, com a resultat, corren el risc de reproduir les desigualtats. Abordar les injustícies climàtiques requereix intervencions que s’enfrontin a la crisi climàtica alhora que desmuntin els sistemes d’opressió que s’entrecreuen i tinguin en compte els factors contextuals que contribueixen a la vulnerabilitat. A la primera part d’aquest estudi, proposo un marc per a la justícia climàtica interseccional que aborda les desigualtats racials i de gènere interseccionals, redueix les vulnerabilitats diferencials, empra l’ètica i la política de cura, adopta enfocaments basats en el lloc, i promou formes d’activisme interseccionals. Il·lustro el marc amb exemples de Barcelona i d’altres ciutats d’arreu del món que estan implementant estratègies innovadores que integren el pensament interseccional i els principis impulsats per la justícia en l’acció climàtica. A continuació, exploro com Barcelona governa i implementa la justícia climàtica interseccional en la planificació urbana. Trobo que les tàctiques emprades per traduir la justícia interseccional en acció climàtica inclouen enfocaments disruptius que desafien les estructures polítiques i les normes de planificació existents, el treball transversal entre les agències per integrar el clima i el gènere, els enfocaments centrats en l’atenció a la planificació urbana i climàtica i estratègies basades en el lloc per promoure l’apoderament i la redistribució social. També identifico els reptes i les limitacions per assolir aquests resultats i emfatizo les lliçons clau apreses del cas de Barcelona. Finalment, apropo un tipus d’intervenció adaptativa al clima: els refugis climàtics, per examinar la seva capacitat per satisfer les necessitats dels residents vulnerables. En aplicar una perspectiva interseccional de justícia climàtica, trobo que aquests projectes no aborden adequadament les vulnerabilitats interseccionals de les poblacions marginades, la qual cosa comporta un accés desigual als mecanismes d’afrontament i agreuja la vulnerabilitat als riscos climàtics. Trobo que la inadequació de l’habitatge, la pobresa energètica i les disparitats de gènere contribueixen a aquestes experiències desiguals i destaco la necessitat que les infraestructures de refugi de calor i fred siguin més inclusives, accessibles i culturalment sensibles per atendre les necessitats socials i climàtiques interseccionals, especialment per als més afectats per l’impacte climàtic. En general, aquesta tesi ofereix informació per a investigadors, responsables polítics i professionals interessats a avançar en la justícia climàtica interseccional urbana, proporcionant un full de ruta perquè les ciutats adoptin enfocaments interseccionals de l’adaptació al clima de manera que abordin múltiples crisis d’una manera més integrada.

Data del Ajut	28 de juny 2023
Idioma original	Anglès
Supervisor	Isabelle Anguelovski (Director/a), James John Timothy Connolly (Director/a) & Eric K. Chu (Director/a)