Introducció. La millora de l’adequació de la pràctica clínica fa referència a l’elecció de proves diagnòstiques, tractaments i altres prestacions que, segons l’evidència científica, tenen més beneficis que riscos, un balanç cost-benefici raonable i s’ajusten a les preferències de les persones i de la societat. Aquest procés inclou identificar i eliminar pràctiques de poc valor i promoure aquelles de valor._x000D_ Objectius 1. Documentar les iniciatives destinades a millorar l’adequació de la pràctica clínica en l’àmbit mundial; 2. Desenvolupar recursos metodològics que permetin avaluar i millorar l’adequació en l’entorn hospitalari i 3. Analitzar la percepció dels professionals sobre les pràctiques de poc valor i sobre les recomanacions per a eliminar aquestes pràctiques._x000D_ Mètodes. Vam dur a terme cinc estudis. Per a documentar les iniciatives vam fer una revisió de la literatura. Com a nous recursos metodològics vam crear una pàgina web que permet consultar iniciatives per millorar l’adequació de la pràctica clínica i información d’interés. A més, vam desenvolupar una sèrie d’indicadors basats en revisions sistemàtiques per a avaluar l’adequació en dues àrees de l’entorn hospitalari. Finalment, per a aconseguir el tercer objectiu vam realitzar dues enquestes i dos grups focals amb professionals de medicina i infermeria._x000D_ Resultats. Amb la cerca vam identificar 22 iniciatives de 10 països, incloent-hi Espanya. Fins a juliol de 2015, aquestes iniciatives havien generat 2.940 recomanacions i anàlisis d’adequació procedents principalment de guies de pràctica clínica i majoritàriament de societats científiques. Vam trobar una gran variabilitat en el rigor metodològic per a desenvolupar aquests recursos i garantir que estiguessin basats en la millor evidència científica disponible._x000D_ A partir d’aquests resultats vam crear el lloc web Dianasalud.com, que inclou una base de dades amb aquestes iniciatives i les seves recomanacions i anàlisis d’adequació._x000D_ Vam obtenir 18 indicadors aplicables en l’atenció del part a partir de 303 revisions sistemàtiques (6%) i sis indicadors procedents de 149 revisions (4%) en l’atenció de la malaltia arterial perifèrica. _x000D_ En les enquestes vam trobar un alt grau d’acord amb les recomanacions per a reduir pràctiques de poc valor entre professionals de medicina i infermeria (83% i 96%, respectivament). Aquests creuen que hi ha una bona adherència a aquestes recomanacions a l’hospital (90% i 80%) i les consideren útils (70% i 90%)._x000D_ En els grups focals vam identificar com a principals barreres per a reduir pràctiques de poc valor: medicina defensiva, mala gestió de la incertesa i evidència científica contradictòria. Com a facilitadors destaquen el lideratge positiu i el treball en equip._x000D_ Conclusions. Les iniciatives més conegudes són aquelles que han produït recomanacions per a eliminar pràctiques de poc valor, provinents de societats científiques. Malgrat les seves importants contribucions, la falta d’una metodologia rigorosa i estandarditzada desperta inquietuds i limita la seva implementació._x000D_ Respecte als dos recursos metodològics desenvolupats, el lloc web contínua actiu i és consultat sovint. Quant als indicadors, la quantitat que se’n podrien formular està limitada per la falta d’evidència sòlida sobre pràctiques de poc valor i que la seva implementació depèn del grau de detall i la qualitat de la informació clínica._x000D_ A més de l’evidència científica, la millora de l’adequació implica altres aspectes relacionats amb les creences i actituds dels professionals sanitaris, l’entorn hospitalari i la dinàmica del sistema sanitari i de la societat en general. Aquests aspectes s’han de treballar simultàniament i amb la mateixa intensitat amb la qual es busca assegurar que les iniciatives es basen en la millor evidència disponible.
INITIATIVES TO IMPROVE THE APPROPRIATENESS OF CLINICAL PRACTICE IN THE HOSPITAL SETTING
Osorio Sanchez, D. (Autor). 4 de des. 2020
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral