IMPROVING THE PERFORMANCE OF ORGANIC THERMOELECTRICS

Resum

En l'actual era de la Internet de les Coses (de l'anglès, IOT), els dispositius de detecció intel·ligents estan canviant molt el món en què vivim, des de com percebem el nostre entorn fins a com gastem l'energia. Fonts d'energia per a aquests dispositius seran essencials, especialment si no requereixen manteniment, són flexibles, barates, altament processable o fins i tot d'un sol ús. Els materials termoelèctrics orgànics --- semiconductors que poden transformar la calor en electricitat --- poden complir aquestes característiques. No obstant això, en els materials d'última generació encara hi ha aspectes que necessiten ser millorats; com el rendiment termoelèctric, estimat mitjançant la figura de mèrit ZT i l'estabilitat termoelèctrica sota continu estrès tèrmic. Aquesta tesi informa sobre estratègies per millorar l'eficiència i estabilitat termoelèctriques. Com a sistema de referència fem servir PBTTT dopat amb l'acceptor molecular F4TCNQ. Com a eina transversal per als nostres estudis, desenvolupem mètodes de fabricació i caracterització d'alt rendiment basats en gradients de tractament tèrmic, dopat i gruix per estudiar i correlacionar la relació entre la microestructura, les propietats termoelèctriques i l'estabilitat en una gran quantitat de mostres. A la primera secció de resultats proposem una estratègia per millorar l'estabilitat termoelèctrica. Hem demostrat que la formació de complexos de càrrega (CTC per les seves sigles en anglès) generen mostres tèrmicament més resistents, encara que elèctricament menys conductores. Al desenvolupar un mètode per ajustar la relació de transferència de càrrega parcial a una transferència completa, podem millorar l'estabilitat a llarg termini sense sacrificar la conductivitat elèctrica. La segona secció de resultats aborda la relació entre la cristal·linitat, el transport tèrmic i el transport elèctric. Hem demostrat que el grau de cristal·linitat determina en gran mesura la conductivitat tèrmica de capa fina de polímer. Un cop dopem el material, fins i tot amb quantitats de dopant relativament petites augmenta la conductivitat elèctrica diversos ordres de magnitud, però es redueix la conductivitat tèrmica sense un deteriorament notable de la cristal·linitat. A la tercera part de resultats, ens enfoquem en una tècnica simple però efectiva per millorar simultàniament la conductivitat elèctrica i el coeficient de Seebeck. Utilitzant una matriu de PBTTT i afegint petites fraccions d'altres polímers, com RR-P3HT podem millorar l'ordre i la qualitat de la microestructura en la capa fina de polímer, així millorant les característiques de transport de càrrega. Encara que el nostre estudi se centra en una combinació particular de polímer i dopant, els nostres resultats amplien el coneixement actual de la relació entre la microestructura, transport termoelèctric i l'estabilitat.

Data del Ajut	26 de març 2021
Idioma original	Anglès
Supervisor	Campoy Quiles Mariano (Director/a) & Aitor Lopeandia Fernandez (Tutor/a)