Implicaciones sobre la funcionalidad, el rendimiento cognitivo, la hiperprolactinemia y el funcionamiento sexual del cambio de risperidona a paliperidona palmitato en esquizofrenia

Resum

Implicacions sobre la funcionalitat, el rendiment cognitiu, la hiperprolactinèmia i el funcionament sexual del canvi de risperidona a paliperidona palmitat en esquizofrènia Introducció: L’esquizofrènia és una de les principals causes de discapacitat a nivell mundial. Les alteracions cognitives són un símptoma nuclear de la malaltia i s’associen amb un pitjor pronòstic funcional. Risperidona i paliperidona són dos antipsicòtics atípics àmpliament utilitzats per al tractament de l’esquizofrènia, i ambdós disposen de formulacions injectables d’alliberació prolongada (risperidona injectable d’alliberació prolongada [R-ILP] i paliperidona palmitat [PP]), que han demostrat millors resultats en la prevenció de recaigudes i el risc de reingrés hospitalari. Tot i que la paliperidona, o 9-hidroxi-risperidona, és el metabòlit actiu de la risperidona, estudis previs suggereixen que la paliperidona podria mostrar un millor perfil de funcionament social i de capacitats cognitives que la risperidona, així com un perfil de tolerabilitat més favorable. Objectius: Estudiar si, en pacients amb esquizofrènia, el canvi de risperidona (oral o R-ILP) a PP en condicions pragmàtiques comporta una millora del funcionament social i del rendiment cognitiu. També s’avalua l’efecte del canvi de risperidona a PP sobre la funció sexual i els nivells de prolactina. Mètodes: Es van estudiar 38 pacients diagnosticats d’esquizofrènia (criteris DSM-IV), que estaven en tractament amb risperidona en monoteràpia (oral o R-ILP) a dosis estables durant almenys 2 mesos i els seus psiquiatres indicaven el canvi a PP. Es van completar tres avaluacions: 1) basal (abans del canvi), 2) 3 mesos després del canvi i 3) 6 mesos després del canvi. A cada visita es va avaluar el funcionament social amb l’escala de Funcionament Personal i Social (PSP), es va fer una avaluació cognitiva amb la bateria cognitiva de consens MATRICS i es va analitzar el funcionament sexual amb l’Arizona Sexual Experience Scale (ASEX). En cada avaluació es van determinar les concentracions de prolactina i d’hormones sexuals en plasma. Les anàlisis estadístiques es van realitzar amb una mostra final de 27 pacients que van completar almenys una visita de seguiment. Les anàlisis estadístiques es van dur a terme amb R. Es van utilitzar models lineals mixtos per explorar els canvis longitudinals en el funcionament social, els resultats cognitius, així com els nivells de prolactina i la funció sexual. La significació es va establir en p < 0.05. Resultats: Els resultats reflecteixen una millora significativa de la funcionalitat després del canvi de risperidona a PP. Una anàlisi de sensibilitat va trobar una interacció negativa significativa entre el temps i les dosis de manteniment de PP (millora més gran en aquells pacients que van rebre dosis més baixes en comparació amb dosis més altes). Pel que fa als canvis longitudinals en el funcionament cognitiu, els pacients van millorar en 6 de 10 tasques cognitives que implicaven velocitat de processament, memòria de treball, memòria visual, raonament i resolució de problemes, i atenció i vigilància. En les dones, les concentracions de prolactina es van reduir després del canvi, amb un efecte temps significatiu. Les dosis d’antipsicòtic van influir en els nivells de prolactina, de manera que les dosis més altes s’associaven amb concentracions més altes de prolactina. No es van trobar diferències significatives en les puntuacions totals de l’ASEX als 6 mesos després del canvi. Conclusions: Els resultats suggereixen que el canvi de risperidona a PP podria contribuir positivament al rendiment cognitiu i al funcionament social dels pacients amb esquizofrènia, especialment en aquells que reben dosis més baixes de PP. Així mateix, el canvi de risperidona a PP podria reduir les concentracions de prolactina en dones amb esquizofrènia, per la qual cosa aquesta estratègia podria considerar-se com una opció terapèutica en dones amb esquizofrènia i hiperprolactinèmia.

Data del Ajut	17 d’oct. 2025
Idioma original	Espanyol
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Juan David Barbero Valverde (Director/a) & Javier Labad Arias (Director/a)