El virus de l’hepatitis C és un repte important per a la salut pública, amb una alta incidència en poblacions vulnerables. Malgrat els avenços notables en el desenvolupament d’antivirals d’acció directa que han revolucionat el tractament del VHC, encara persisteixen reptes significatius, especialment en l’àmbit de la detecció precoç._x000D_
La identificació primerenca de la infecció és crucial per prevenir la transmissió i les complicacions hepàtiques a llarg termini, com la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular._x000D_
En aquest context, aquesta tesi doctoral se centra en l’avaluació de l’eficàcia i viabilitat de les mostres de sang seca (DBS, per les seves sigles en anglès) com a eina diagnòstica innovadora per al VHC en poblacions de difícil accés. Aquest enfocament no només aborda qüestions logístiques relacionades amb la recollida i transport de mostres, sinó que també pot augmentar l’acceptació entre els pacients, facilitant així la inclusió d’aquells que rebutgen procediments més invasius, com la venopunció._x000D_
L’estudi inclou una validació metodològica rigorosa, comparant la sensibilitat i especificitat de les mostres de sang seca amb les tècniques diagnòstiques tradicionals que utilitzen sèrum i plasma. Els resultats mostren que l’ús de sang seca pot ser una alternativa vàlida, amb una sensibilitat del 92,8% i una especificitat del 100% per a la detecció d’anticossos contra el VHC, i una sensibilitat del 94,9% per a la detecció d’ARN del VHC. Aquests resultats es recolzen en una forta correlació lineal i una bona concordança en les anàlisis comparatives._x000D_
Als Centres d’Atenció i Seguiment, es va implementar l’ús de targetes de plasma sec com una alternativa per al diagnòstic del VHC en pacients que rebutjaven la venopunció convencional. Aquesta estratègia va permetre dur a terme un estudi observacional en el qual van participar 679 pacients, dels quals 54 van ser avaluats mitjançant l’ús d’aquestes targetes. La prevalença de contacte previ amb el VHC va ser del 14,7% en la població total estudiada. Específicament, es va observar una prevalença del 9,1% en els pacients avaluats mitjançant venopunció, mentre que, en aquells avaluats per punció digital, la prevalença va ser notablement més alta, arribant al 79,6%. De manera similar, la prevalença d’infecció activa, determinada per la presència d’ARN del VHC, va ser del 3,5% en general, destacant un 27,8% en el grup de punció digital en comparació amb un 1,4% en el grup de venopunció._x000D_
Dels 24 pacients diagnosticats amb infecció activa pel virus de l’hepatitis C, 23 van ser derivats a una consulta especialitzada. D’aquests, 13 pacients van assistir efectivament a la consulta. A més, 15 pacients van rebre tractament, incloent-hi dos que van ser reincorporats al seguiment clínic després. Entre els que van completar el tractament, es va aconseguir una resposta viral sostinguda del 100%, encara que només es va poder avaluar en 12 pacients._x000D_
És important destacar que es va identificar un cas de reinfecció pel VHC després d’un tractament exitós en el subgrup de pacients cribrats mitjançant punció digital. Aquest fet, juntament amb el fet que les persones que rebutgen el cribratge de la infecció pel VHC mitjançant venopunció presenten un risc significativament més alt de tenir una infecció activa pel VHC (OR = 26,5), suggereix que el subgrup de persones cribrades mitjançant punció digital podria tenir un risc incrementat d’infecció pel VHC._x000D_
La inclusió de les targetes de plasma sec en el catàleg de proves dels laboratoris de l’Hospital Vall d’Hebron no només va millorar l’accés al cribratge del VHC en poblacions d’alt risc, sinó que també va contribuir significativament als esforços de salut pública per a l’eradicació del virus.
| Data del Ajut | 15 de maig 2025 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | Francisco Rodriguez Frias (Director/a) & Ariadna Rando Segura (Director/a) |
|---|