Gobernanza de la comunicación pública en escenarios de conflicto

Resum

El model de Peacebuilding és el més utilitzat per les missions de pau a nivell internacional, a les més diverses zones de conflicte armat al llarg del món; no obstant això, estadístiques de monitorització de processos de pau evidencien debilitat del model per a la transformació del conflicte a llarg termini, sent persistents altes probabilitats de reincidència de la violència armada, sobretot en aquelles societats on s’han presentat conflictes armats interns, les lògiques de les quals desenvolupament els diferencien dels conflictes armats internacionals. Els eixos clarament identificables del model són la desmobilització i reinserció dels combatents de grups irregulars, la justícia transicional i els mecanismes de reparació a les víctimes, i les estratègies de statebuilding i enfortiment de la democràcia, però és possible identificar com a manca del model la manca d’estratègies gruixudes i accions enfocades a l’àmbit de la comunicació-cultura, àmbits on precisament s’allotgen les inèrcies i lògiques de llarg termini d’una societat._x000D_ Tenint en compte la carència detectada, i entenent que els conflictes armats interns alteren i pertorben les estructures bàsiques d’una societat (a diferència de les guerres internacionals es desenvolupen no en escenaris concentrats de guerra o fronts de batalla, sinó al mateix si de les societats), aquesta investigació s’ha plantejat entendre la manera com els fluxos de la comunicació pública són modificats pel conflicte, és a dir establir la correlació entre conflicte intern armat i comunicació pública, per consolidar un nucli d’orientacions de governança de la comunicació pública que complementin el model internacional de peacebuilding i la implementació del qual, en societats que transiten processos de pau, contribueixin a la transformació del conflicte, la reconciliació social i brindar garanties de no repetició de la violència armada en la lògica de la construcció de pau de llarg termini._x000D_ La investigació se sustenta en la comparació de tres casos emblemàtics de societats que han patit conflictes interns armats, com ara Irlanda, Sud-àfrica i Colòmbia, dels quals s’examinen les dimensions més importants de la comunicació pública, a la llum d’un model analític desenvolupat sobre les conclusions de diverses investigacions empíriques que al llarg de les darreres dècades ja han descrit i evidenciat elements de la correlació entre comunicació i conflicte/ pau a diversos països._x000D_ La investigació aconsegueix establir una correlació de doble sentit entre comunicació pública i gestació i evolució dels conflictes interns armats; així, canvis en la comunicació pública impliquen canvis en el desenvolupament del conflicte i, viceversa, el desenvolupament del conflicte altera l’esfera pública; aquesta correlació és inversament proporcional, segons la qual cosa deformacions i reduccions en la comunicació pública porten a l’escalament del conflicte, o per contra, l’enfortiment de la comunicació pública contribueix al desescalament dels conflictes armats, és a dir, a la construcció de pau. Així s’estableix la importància fonamental de l’àmbit de la comunicació-cultura en la construcció de pau, i amb això la necessitat de complementar el model de peacebuilding amb un procés específic transicional de la comunicació pública que els estructura i configura a les estratègies de reconciliació social i la transformació del conflicte, de la mateixa manera com hi ha un procés transicional de la justícia que és base de la reparació a les víctimes i la reinserció dels excombatents.

Data del Ajut	21 de des. 2022
Idioma original	Anglès
Supervisor	Jaime Soriano Clemente (Director/a)