Funciones ejecutivas y cognición social en prisioneros condenados por delitos violentos, no violentos y grupo control

Resum

Introducció: Les funcions executives (FE) i la cognició social (CS) han estat el centre de diverses investigacions neurocientífiques en poblacions de presos, però són escasses les que inclouen simultàniament ambdues variables, i nul·les les que intenten donar resposta a una possible predicció entre variables. Objectius: es va basar en dos estudis. El primer, encaminat a descriure un perfil neuropsicològic i avaluar les possibles diferències en les FE i la CS entre presos que han comès delictes violents, delictes no violents i un grup control. El segon estudi es va proposar determinar si existeixen relacions entre ambdós tipus de funcionament i analitzar si les FE, el tipus de delicte i variables demogràfiques podrien predir la CS. Mètode: estudi observacional amb disseny de casos i controls. La mostra estava formada per 117 subjectes dividits en 3 grups: a) delictes violents (DV); b) delictes no violents (DNV); i c) grup control (GC), persones no privades de llibertat. Els dos primers grups eren presos pertanyents a l'INPEC. Els instruments aplicats per mesurar les FE van ser el test de classificació de targetes Wisconsin modificat, la subescala de memòria de treball de l'escala Wechsler d'intel·ligència, i el test de Stroop. Per avaluar la CS, es va utilitzar el Mini-cognició social i avaluació emocional i l'Empathy for Pain task. Resultats: els presos condemnats per DV i DNV presenten un funcionament en funcions executives per sota de la mitjana poblacional, però només en la MT es van obtenir diferències estadísticament significatives, presentant millor rendiment el GC i pitjor rendiment els presos (DV i DNV). Contràriament a la hipòtesi plantejada, els DV no van mostrar els majors dèficits en la inhibició. Pel que fa a la CS, els presos amb antecedents de DNV van mostrar més dificultat per reconèixer emocions en general i emocions negatives, però van millorar quan es tractava d'emocions positives; mentre que el grup de DV va obtenir millor rendiment en el reconeixement d'emocions negatives i va empitjorar en les positives. En comparar segons el tipus de delicte, s'observen diferències significatives en els presos que van cometre DNV, reconeixent millor les emocions facials en general i les emocions negatives. El grup de DV reconeix en major mesura aquesta emoció desagradable (tristesa) que el grup de DNV. Pel que fa a l'empatia afectiva i la preocupació empàtica en comparació amb la mitjana poblacional, els dos grups de presos mostren un major contagi emocional i urgència per cuidar el benestar de l'altre, i els presos de DV tenen una empatia cognitiva ben desenvolupada. El GC mostra major empatia en les situacions neutres, mentre que els grups de presos es desenvolupen millor en les situacions intencionals i accidentals en els tres tipus d'empatia. A diferència del que s'esperava, una major alteració en les FE no va correlacionar amb una menor CS en els presos amb DV. Els models de regressió van mostrar que només la inhibició i la MT van ser els components de les FE que van mostrar algunes relacions predictives amb la CS, i en les covariables sociodemogràfiques, només es va trobar que l’edat és predictora de millor empatia cognitiva en el grup de DV. Conclusions: la present investigació va permetre establir una línia de base preliminar com a pas per apropar-se al coneixement de les FE i la CS de presos en el context colombià. S’estableix que les FE semblen respondre a un funcionament cognitiu diferent i independent de les mesures de la CS malgrat que comparteixin estructures cerebrals i funcionals. La complexitat dels múltiples factors personals i contextuals que poden influir en el comportament violent.

Data del Ajut	4 de nov. 2024
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Merce Jodar Vicente (Director/a)