La violència contra les dones (VCD) continua sent una de les manifestacions més persistents i sistemàtiques de la desigualtat de gènere, plantejant reptes importants per als drets humans, la salut pública i la governança democràtica. Tot i els compromisos internacionals i els esforços nacionals per combatre-la, els avenços són desiguals i fragmentats. Tot i que s'han aconseguit significatius avenços legislatius, encara persisteixen barreres institucionals i polítiques que dificulten una acció efectiva. Els moviments de dones han tingut un paper central en situar aquesta problemàtica a les agendes polítiques, advocar per reformes legals i de polítiques públiques, sensibilitzar l'opinió pública i exigir responsabilitat als governs. Tanmateix, traduir l'activisme en polítiques continua sent un procés complex i disputat. Per això, entendre com esdevé en una política pública és essencial per abordar aquests obstacles. Examinar com aquesta qüestió emergeix com una prioritat política requereix analitzar tant els esforços incideixen externament com les dinàmiques legislatives internes. Tot i que la recerca existent ha ressaltat la importància de la mobilització feminista i la competència partidista en l'avanç de les polítiques de gènere, gran part de la literatura s'ha centrat en tendències institucionals àmplies, més que en els mecanismes a nivell micro a través dels quals interactuen l'activisme, el discurs i la competència política. A més, s'ha prestat poca atenció a com la legislació evoluciona des d'esforços de construcció de consensos cap a espais de disputa política, particularment en contextos on les polítiques d'igualtat de gènere estan cada cop més polaritzades. Abordar aquestes escletxes requereix analitzar les interaccions entre els esforços d'activisme i els processos legislatius que influeixen en la formulació de polítiques públiques. Aquesta tesi doctoral investiga els processos polítics i institucionals que configuren la formulació de polítiques sobre VCD, centrant-se en les interaccions entre els moviments de dones i els/les legisladores, dos actors clau en la incorporació de problemes socials a l'agenda política i en l'elaboració de legislació. A més desenvolupa un marc analític integral que integra teories dels estudis sobre moviments socials, polítiques públiques i estudis de gènere. L'anàlisi s'enfoca com els moviments de dones superen les limitacions institucionals, mobilitzen recursos i es relacionen amb prenedores de decisions per impulsar canvis legislatius. Així mateix, explora com la competència política i les divisions ideològiques modelen els debats legislatius i influeixen en la institucionalització d'aquestes polítiques. En ressaltar tant les estratègies d'activisme com les dinàmiques legislatives, aquesta tesi ofereix una comprensió àmplia de com les demandes feministes poden traduir-se en polítiques públiques. La investigació s'estructura en tres articles, cadascun dels quals aporta una perspectiva diferent de la relació entre la mobilització feminista, els debats legislatius i els resultats de política pública. El primer article examina les dinàmiques internes dels moviments de dones, centrant-se en les estructures de lideratge i les condicions organitzatives que en faciliten o limiten l'eficàcia. El segon article analitza com els moviments de dones utilitzen estratègicament l'evidència per influir en la formulació de polítiques, estudia com aquests moviments construeixen arguments, accedeixen a espais de decisió i influeixen en el discurs públic. El tercer article investiga com la competència partidista i el conflicte ideològic donen forma a l'elaboració de polítiques sobre VCD, i subtratllen com els debats parlamentaris i els incentius electorals contribueixen en la construcción de consensos oa la fragmentació de les polítiques. Empíricament, la tesi es basa en casos de Mèxic i d'Espanya per oferir perspectives complementàries sobre com diferents contextos polítics i institucionals influeixen en la trajectòria d'aquestes polítiques.
From Advocacy to Legislation: Feminist Mobilization, Political Contestation, and the Making of Violence Against Women Policy
Gutiérrez Zárate, L. (Autor). 23 de set. 2025
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral