Forests in Red: Anticapitalism and Community Forest Governance in Western India

Resum

Aquesta tesi delinea el significat de la conservació anticapitalista basant-se en les pràctiques existents de governança forestal comunitària a l'Índia occidental. La conservació estàndard, amb el seu entrellaçat amb el desenvolupament capitalista, no ha abordat les causes fonamentals de la pèrdua de biodiversitat. Aquest model també ha portat a nivells inacceptables de justícia socioambiental que afecten de manera desproporcionada algunes persones del Sud global, on es troben moltes zones sensibles de biodiversitat. Les premisses ontològiques d'aquest enfocament capitalista de la conservació estan sent rebutjades àmpliament. Contribueixo a aquestes propostes examinant les implicacions pràctiques d'aquest rebuig ontològicament fonamentat. En fer-ho, em baso en gran mesura en la teoria ecosocialista, basant-me en la seva rica tradició d'exposar els perjudicis i il·lusions de la lògica capitalista. Al mateix temps, guiada per un enfocament filosòfic crític-realista de la ciència, emprenc una investigació interdisciplinària basant-me en conceptes de múltiples tradicions teòriques en un estudi que utilitza mètodes qualitatius pel treball de camp entre els pobles del bosc de l'Índia occidental. Després de sintetitzar les crítiques a la conservació convencional, resumeixo els principis teòrics clau de les alternatives tal com s'han avançat fins avui dia. A partir d'aquesta síntesi, en els dos capítols següents, abordaré per separat dos principis bàsics utilitzant material empíric de dues regions boscoses de Maharashtra, Índia. En el primer cas de Koliwadi* i el Santuari de Vida Silvestre de Bhimashankar, examino la lògica del dualisme natura/cultura que sustenta la conservació de la fortalesa a través del concepte d'alienació, basant-me en obres de Karl Marx i Rahel Jaeggi. Mostro com separar les persones de la natura produeix múltiples formes d'alienació, algunes de les quals es manifesten en el nivell més subtil de la subjectivitat dels habitants del bosc. Aquestes alienacions subjectives s'exacerben dins del neoliberalisme, una lògica politicoeconòmica que aclapara l'Índia. Aquestes noves formes d'alienació que es manifesten en les relacions comunitat-bosc donen legitimitat a l'enfocament de "tornar a les barreres", una postura privilegiada per actors dominants com la burocràcia forestal de l'Índia. Jo anomeno aquesta lògica perversa d'intensificar les separacions entre humans i la natura "conservació per alienació". En el segon cas de Korchi, mostro que la tendència dominant a tractar la natura principalment com una font de valor de canvi es pot contrarestar considerant les relacions de valor més fonamentals que els habitants dels boscos ja tenen amb els ecosistemes circumdants. Aquí em baso en la conceptualització d'Ariel Salleh del valor metabòlic, generat en les relacions de reciprocitat i cura que moltes comunitats indígenes i camperoles tenen amb la naturalesa local, que en si mateixa es deriva de prioritzar l'ecosuficiència sobre el valor abstracte. A Korchi, utilitzant la lent analítica de les relacions de valor, argumento que una constel·lació de relacions directes de valor d'ús i valor metabòlic manté sota control les pressions de valor de canvi donant lloc a un metabolisme social saludable, o que jo descric com un equilibri delicat. Com a pas final, analitzo Koliwadi i Korchi en relació entre ells aplicant el marc de Diverse Ecologies de Robert Fletcher que adapto utilitzant la noció marxista de necessitats radicals. Una necessitat radical és una necessitat la satisfacció de la qual condueix a transformacions en l'ordre social actual i dominant, el capitalisme en el nostre cas. Sostinc que a Korchi i Koliwadi una necessitat radical és la necessitat d'un reconeixement formal dels drets de la comunitat a l'ús i la governança dels boscos. Aquesta tesi, en resum, és un intent integral d'abordar la reivindicació acadèmica que la conservació radical ha de rebutjar les lògiques dels valors capitalistes. *Un pseudònim del poble per mantenir l'anonimat.

Data del Ajut	31 d’oct. 2024
Idioma original	Anglès
Supervisor	Sergio Villamayor Tomas (Director/a) & James Angus Fraser (Director/a)