Felip Aner d’Esteve. Polític i diputat aranès a les Corts de Cadis (1781-1812)

Resum

El fet de ser aranesa i l’interès per la història de la Val d’Aran han estat les raons per fer aquesta tesi. El tema triat és l’estudi i anàlisi de l’obra política de Felip Aner d’Esteve. El treball està estructurat en tres parts i una prèvia que és la Introducció, moment en el qual es plantegen els objectius i les hipòtesis. Es contrasten després a l’hora de fer el balanç al final del treball. La primera part, El sentit de la Tesi. L’itinerari personal de Felip Aner, presenta la història de la Val a grans trets: la seva singularitat avalada pel fet fronterer entre dos Estats, França i Espanya; el fet religiós, perquè va dependre eclesiàsticament fins el s. XIX de la Diòcesi de Comenge, i pel fet lingüístic, la seva llengua és l’occità, aranès a l’Aran. Seguidament, es dona a conèixer el marc institucional aranès ric i divers que va caracteritzar la vida comunitària i alhora, potencià una economia d’aprofitament de recursos. El context polític evidenciava una relació de conflicte amb França per les repetides ocupacions que, en temps de guerra especialment, va patir aquest territori. Mentre que, a l’altre costat del Pirineu, la relació amb la Corona catalanoaragonesa li atorgà protecció i una situació de privilegi que va mantenir durant segles. Fent recerca sobre Felip, es descobreix una família i el seu llinatge, en el centre del qual hi ha el pare, Francisco Aner d’Esteve, diputat de la Val i protagonista en la Guerra Gran (1793-1795); ell serà pel seu fill, un referent i un model. Felip Aner després d’acabar els seus estudis de dret, va ser escollit per formar part de la Junta corregimental de la Val d’Aran. Poc després, entrà de vocal i secretari interí a la Junta Superior de Catalunya en plena Guerra del Francès. Formar part d’aquesta institució li va permetre aprendre a gestionar assumptes de govern, d’organització i coordinació militar, d’Hisenda i resolució d’aspectes d’ordre públic. Va estar al front de diferents congressos de la Junta Superior de Catalunya i publicà proclames per motivar la població en la lluita contra l’enemic. Escollit diputat per Catalunya, redactà les Instruccions per als diputats catalans que van anar a les Corts de Cadis. En la segona part, Un parlamentari en l’època dels grans decrets, s’analitza la seva posició davant el decret de la llibertat d’impremta i el decret d’abolició de senyorius. Quines van ser les seves propostes per atendre les urgències polítiques i buscar recursos econòmics per mantenir els exèrcits. La tercera part, L’arquitectura política de l’Estat mostra la seva participació al Congrés. Va ser el segon diputat que més va intervenir en els debats. Moltes de les propostes que va fer van ser aprovades. Formà part de de diverses comissions, destacant la d’Hisenda, arranjament de províncies i Ultramar. En definitiva, l’objectiu fonamental d’aquesta tesi és esbrinar les fronteres o barreges que caracteritzen o classifiquen Felip Aner. La captació del seu pensament polític a través de les seves propostes, discursos i intervencions als debats del Parlament. És a dir, situar-lo políticament i ubicar-lo en la trama de la xarxa dels parlamentaris a les Corts de Cadis. La seva presència en la bibliografia continua sent escassa i no reflecteix l’immens treball que va realitzar. Malauradament, als trenta-un anys va morir i la seva vida i carrera política van acabar. Més de dos segles després, és necessari analitzar i interpretar la seva obra política per entendre la història del nostre país. El seu testimoni resta viu.

Data del Ajut	2 de juny 2021
Idioma original	Català
Supervisor	Lluis Ferran Toledano Gonzalez (Tutor/a)