Farmacología de la interacción del tetrahidrocannabinol y cannabidiol en voluntarios sanos

    Tesi d’estudis: Tesi doctoral

    Resum

    L’ús dels cannabinoides, especialment el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD), estan alçant-se com a alternativa terapèutica en determinades patologies. El primer s’utilitza per al tractament de nàusees i vòmits en pacients sotmesos a quimioteràpia, per el tractament de l’anorèxia associada a VIH, així com pel tractament de l’espasticitat associada a esclerosi múltiple (EM). El segon s’utilitza com a tractament complementari per a convulsions associades amb la síndrome de Lennox-Gastaut o la síndrome de Dravet. El THC es caracteritza per ser el principal component psicoactiu del cànnabis mentre que el CBD destaca pels seus possibles efectes terapèutics, així com per la seva capacitat de reduir els efectes no desitjats produïts pel THC. En aquest estudi partim de la hipòtesi que l’administració sublingual de dosis terapèutiques de THC s’associa amb lleus alteracions a nivell psicotròpic, fisiològic i cognitiu mentre que el CBD no presenta aquestes alteracions alhora que reverteix els efectes produïts pel THC. Partint d’aquesta hipòtesi, l’estudi va tenir com a objectiu determinar els efectes psicotròpics subjectius (mesurats mitjançant escales analògiques visuals i qüestionaris d’autoinforme (Escala de puntuació d’al·lucinògens, Inventari del Centre d’investigació d’addiccions, inventari d’ansietat estat-tret i inventari d’estat Psicotomimètic)), cognitius (avaluats mitjançant les falses memòries i memòries veritables al paradigma Deese-Roediger-McDermott (DRM) i fisiològics (freqüència cardíaca, pressió arterial sistòlica i diastòlica, i temperatura) produïts pel THC, pel CBD i per la combinació de THC i CBD a una ràtio 1:1, a dosis terapèutiques sublinguals (7.5 mg), juntament amb el seu comportament farmacocinètic. Per donar resposta a aquests objectius es va realitzar un estudi clínic aleatoritzat, doble cec, creuat i controlat amb placebo en subjectes sans (n=24). Els resultats del nostre estudi van mostrar que l’administració de THC es va associar amb lleus efectes psicotròpics típicament associats al consum de cànnabis, alteracions cognitives, alteracions perceptives, efectes de disfòria, mania i sedació, i amb un augment de les falses memòries a la fase de reconeixement del paradigma DRM. El CBD, per la seva banda, va estar pràcticament exempt de qualsevol efecte i va ser capaç de mitigar part dels efectes produïts pel THC quan aquests van ser administrats conjuntament. L’administració única d’ ambdós compostos va alterar la recol·lecció conscient de les memòries veritables. Cap dels compostos va produir alteracions fisiològiques clínicament rellevants. L’administració de 7.5 mg de THC sublingual va resultar en una Cmax mitjana (desviació estàndard, DE) de 1.3 (0.8) ng/mL, una Tmax mitjana (DE) de 1.8 (1.1) h i una exposició mitjana (DE) de 3.1 (1.7) h·ng/mL. El CBD va mostrar una exposició inferior a la del CBD amb una Cmax mitjana (DE) de 0.7 (0.5) ng/mL i una AUC0-5h mitjana (DE) de 1.9 (1.3) h·ng/mL amb una Tmax mitjana (DE) de 2.8 (1.7) h. La interacció entre ambdós compostos es va donar a nivell farmacodinàmic en no existir diferències en els paràmetres farmacocinètics de tots dos compostos quan van ser administrats sols o en combinació. Aquest estudi va mostrar que una dosi sublingual terapèutica de THC està associada a lleus efectes psicotròpics i cognitius, que són parcialment atenuats per la coadministració de CBD. També, va mostrar el bon perfil de seguretat associat a l’administració de CBD i que la interacció entre ambdós compostos es dóna a nivell farmacodinàmic.
    Data del Ajut22 d’abr. 2022
    Idioma originalEspanyol
    SupervisorMarta Valle Cano (Tutor/a)

    Com citar-ho

    '