Factors intrínsecs a l'hoste en la malaltia meningocòccica. Estudi epidemiològic i clínic

Resum

FONAMENT: El FcgRIIA és l'únic receptor IgG dels leucòcits capaç d'unir la IgG2, la principal subclasse d'immunoglobulines (Igs) que es genera enfront la infecció per gèrmens encapsulats. Existeixen 2 formes al·lotípiques per a aquest receptor: el FcgRIIA-R131 i el FcgRIIA-H131. Els neutròfils dels individus homozigots FcgRIIA-R/R131 tenen una menor capacitat que els homozigots FcgRIIA-H/H131 per a fagocitar els bacteris encapsulats, incloent el meningococ. Els individus heterozigots tenen una capacitat intermèdia. PACIENTS, MATERIALS I MÈTODES: Estudi cas-control per a determinar si la diferent capacitat fagocítica del FcgRIIA-H/H131 i del FcgRIIA-R/R131 té una repercussió clínica important en pacients amb malaltia meningocòccica (MM) i determinar també si els polimorfismes 308 A/G del TNF (TNF1/TNF2) i 4G/5G del PAI tenen importància en l'evolució i pronòstic de l'MM, tal i com suggereixen alguns autors. Es van analitzar els paràmetres clínics, microbiològics, immunològics i distribució fenotípica dels polimorfismes del FcgRIIA(R/H131), del TNF (TNF1/TNF2) i del PAI-1 (4G/5G), en 145 pacients amb MM microbiològicament comprovada, en comparació amb 290 individus sans randomitzats sense MM. La determinació dels polimorfismes es va realitzar mitjançant tècniques de reacció en cadena de la polimerasa i també es van determinar els nivells de complement i Igs. Es va aplicar una escala pronòstica basada en l'edat, la presa d'antimicrobians prèvia a l'ingrés i la presència de signes neurològics focals o de diàtesi hemorràgica. RESULTATS: Les dades generals dels episodis d'MM no van mostrar diferències imporants respecte d'altres treballs publicats a la literatura mèdica sobre MM. La distribució dels al·lotips FcgRIIA entre pacients i controls fou similar. L'al·lotip R/R131 va tenir una prevalença major a les formes més greus d'MM: fulminants quant a temps d'evolució (OR = 3. 77, IC: 1. 10 - 13. 70, p = 0. 03), i septicèmiques quant a Microbiologia (OR = 2. 7, IC: 1. 22 - 6. 02, p = 0. 012). Les complicacions també van ser significativament més freqüents en els pacients amb genotip R/R131 (OR: 2. 6, IC: 1. 20 - 5. 71, p = 0. 013). Dels 46 pacients amb al·lotip R/R131, 30 (65%) van obtenir una puntuació de mal pronòstic a l'escala pronòstica utilitzada, en comparació al 19% (13 de 67) dels que tenien l'al·lotip H/R131 i només el 15% (5 de 32) dels pacients amb genotip H/H131 (p<0. 0001). No es van trobar diferències significatives en la distribució dels al·lotips del FcgRIIA respecte de l'aparició de seqüeles. El nostre estudi no va poder demostrar la influència dels polimorfismes del TNF (308 A/G) i del PAI-1 (4G/5G) respecte de l'adquisició, evolució i pronòstic de l'MM. CONCLUSIONS: L'al·lotip FcgRIIA-R/R131 s'associa a formes més greus d'MM, a un major nombre de complicacions i a un pitjor pronòstic. Els polimorfismes del TNF i del PAI-1 no influencien ni l'adquisició ni l'evolució de l'MM.

Data del Ajut	5 de jul. 2002
Idioma original	Català
Supervisor	Pedro Domingo Pedrol (Director/a) & Guillermo Vazquez Mata (Tutor/a)