Exploring the water-energy nexus in urban and tourist areas of the Western Mediterranean : empirical findings from Benidorm and Barcelona

Resum

La tesi analitza el Nexe Aigua-Energia (WEN) a través d'una metodologia mixta centrant-se en el metabolisme urbà de l'aigua a Benidorm i Barcelona. El cas de Benidorm examina el subministrament d'aigua a escala municipal i en els sectors hoteler i recreatiu, mentre que el cas de Barcelona el WEN s'explora a nivell de llar. La tesi quantifica l'energia per a l'aigua (intensitat energètica de l'energia de l'aigua, energy for water) per avaluar les diferents proporcions d'energia en el del subministrament i 'ús final de l'aigua. Per la seva part, l''anàlisi qualitativa justifica el WEN com un concepte dinàmic i en evolució, que interactua dins i entre les escales. Seguint l'enfocament d'ecologia política urbana, les troballes empíriques dels estudis de cas manifesten la complexitat i les desigualtats en les relacions socio-naturals al voltant del WEN urbà, que estan influenciades per les condicions socio-tècniques i els processos ecològics, socials i polítics que ocorren entre diversos actors i institucions. A Benidorm, un epítom del turisme de masses, l'energia per a l'aigua varia considerablement depenent dels escenaris climàtics. Complexos acords socials i relacions de poder es donen a conèixer en el cicle urbà de l'aigua, considerat com l'eix del desenvolupament del turisme. L'aigua dessalada de la planta de Mutxamel augmenta significativament l'energia per a l'aigua del cicle d'aigua. En canvi, les aigües residuals tractades i els transvasaments interconques d'emergència semblen ser una solució més convenient des del punt de vista energètic. La forta pressió governamental en favor de la dessalinització a Espanya està obligant a l'autoritat local d'aigua de la Marina Baixa a utilitzar un recurs molt més intensiu en energia. Així, Benidorm ens un exemple d'interessos polítics a nivell nacional que interfereixen amb solucions en principi més òptimes a nivell local. A la llum dels recents desenvolupaments tecnològics i de gestió, el cas de Benidorm demostra els desafiaments en el nexe aigua-energia, especialment quan l'escassetat es transfereix de l'aigua a l'energia. A escala micro, els hotels i activitats recreatives destaquen com l'ús d'energia i aigua és essencial per a activitats clau com l'escalfament d'aigua, les piscines i la bugaderia. La combinació de diferents fonts energètiques dels hotels enquestats es va basar en diversos vectors energètics que causen les variacions de l'energia per a l'aigua. L'ús d'energia renovable i. e. panells solars tèrmics, biomassa i sistemes de bomba de calor d'origen terrestre, i l'aigua regenerada s'observen com una nova tendència. Tot i destacar una baixa conscienciació sobre WEN, suggereixo que l'ús de l'energia per a l'aigua, juntament amb la intensitat de l'ús d'aigua i energia, podria ser un indicador valuós per identificar pèrdues i guanys associades a guanys i pèrdues associades al WEN. L'estudi de cas de Barcelona enfoca el WEN a nivell de llar, agregant una perspectiva social. Examina les llars que pateixen pobresa energètica i hídrica, o la vulnerabilitat, traduïda en les eficiències experimentades en el flux d'aigua i energia en el metabolisme domèstic per a les funcions de suport, cura i reproducció. A escala metropolitana, un nombre considerable de llars està pagant factures d'aigua i energia desproporcionades en comparació als seus ingressos. La perspectiva de WEN crida l'atenció sobre per comprendre els augments del preu de l'aigua en relació amb l'energia, ja que l'escassetat afecta els requeriments d'energia per al tractament i la producció d'aigua. A més, les existències d'habitatges antics i la baixa presència de la calefacció central proporcionen condicions socio-tècniques poc adequades per a les llars vulnerables. Finalment, la tesi destaca el paper del moviment social, Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) que, a Barcelona, ha canviat el discurs sobre la vulnerabilitat aigua-energia. Utilitzo el concepte de coproducció de la natura i el coneixement per explicar com APE va transformar el discurs al voltant de la fallides de les polítiques institucionals i de governança de les empreses. Sostinc que el tractament conjunt de l'energia i l'aigua demostra amb major efectivitat la realitat que amb les s'enfronten les llars vulnerables. Empíricament, també proporciona lliçons comparatives per a millorar la comprensió de les diferents normes institucionals que són pròpies de l'anomenat ambientalisme de mercat.

Data del Ajut	2019
Idioma original	English
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	David Sauri Pujol (Director/a)