Expectations, information frictions and macro-finance

Resum

El primer capítol documenta l’alta, volàtil i persistent prima d’AH a la borsa de la Xina. Mostrem que diversos models de preus d’actius RE i bayesians estàndard no poden explicar la prima AH, però un model d’aprenentatge internament racional on els agents aprenen sobre els preus de les accions proporciona una explicació natural. Al relaxar la forta assumpció d’informació sobre el coneixement dels agents sobre la assignació de preus, el preu esperat dels agents es converteix en un factor addicional per determinar el preu del patrimoni a part de la informació proporcionada pels fonaments. Trobem que els models d’aprenentatge sobre els preus de les accions proporcionen una explicació molt natural d’aquest premi. Els treballs recents basats en la racionalitat interna demostren que l’aprenentatge dels preus de les accions és compatible amb els inversors racionals i que el model explica l’alta volatilitat dels preus de les accions empíricament. Un model que és una bona descripció dels preus reals i els conceptes subjectius dels inversors sobre els preus de les accions és difícil de rebutjar a causa dels preus reals de les accions. Sota aquest marc, els agents s’adonen que una acció A és realment una seguretat diferent a una acció H i que es pot comprar o vendre durant un període següent a un preu possiblement diferent. El segon capítol desenvolupa nous assaigs de formació d’expectatives que són generalment aplicables en models de preus d’actius amb diverses hipòtesis informatives. Mostrem que aquests models solen imposar un gran nombre de restriccions de cointegració entre les previsions de variables econòmiques, i aquestes restriccions de cointegració impliquen que els agents tinguin una informació forta quan formen les seves expectatives. Les nostres proves utilitzen aquestes restriccions. Els investigadors poden aplicar aquestes proves per estudiar la cointegració entre previsions de variables exògenes i previsions de variables endògenes en el seu model, així com la cointegració entre previsions de diferents variables endògenes. A més, aquests models imposen restriccions de cointegració entre previsions de la mateixa variable (per exemple, preus de les accions) en diferents horitzons de previsió. Les evidències posen en dubte la modelització de la formació d’expectatives en els models de preus d’actius que suposen que els agents tinguin el coneixement de la funció de preus d’equilibri com en els models Rational Expectations i Bayesian Expectations Rational. Relaxar aquest coneixement sembla necessari perquè els models compatibilitzin l’evidència de l’enquesta i es comentin les resolucions potencials. El tercer capítol estableix que la creença dispersa com a resultat de la fricció de la informació crea un nou canal a través del qual el cost del benestar de la inflació en un sector augmenta en la seva flexibilitat de preus i altera l’índex d’inflació òptim. Primer, en un model de dos sectors estàtic i simètric, obtenim analíticament les condicions en què un augment de la flexibilitat de preus a tota l’economia deteriora el benestar --- la paradoxa de la flexibilitat de preus. Amb una informació perfecta, aquesta reducció de la fricció nominal millora el benestar. No obstant això, davant la fricció d’informació, el canal de creences disperses pot dominar. En conseqüència, sorgeix la paradoxa de la flexibilitat de preus. En segon lloc, la paradoxa és més greu si la reducció de les friccions nominals és només un fenomen sectorial. En el nostre anàlisi de base, ens centrem en un banc central orientat a la inflació que estabilitza plenament l’Índex de preus al consum (IPC), que és el principal mandat entre molts bancs centrals del món.

Data del Ajut	13 de jul. 2020
Idioma original	Anglès
Supervisor	Albert Marcet Torrens (Director/a)