Evolution of body size of extinct endemic small mammals from Mediterranean Islands

Resum

La mida corporal (o el seu proxy: pes corporal) té una posició central en la immensa web de variables biològiques interdependents d’un organisme. Mostra correlació amb moltes característiques fisiològiques, morfològiques, comportamentals, ecològiques i de life history, i, per tant, afecta a l’aptitud biològica dels individuals i, en última instància, a la biologia i evolució de les espècies. Els canvis de mida (o massa) des d’un punt de vista evolutiu són indicatius d’adaptacions als ecosistemes per selecció natural. Una de les tendències eco-geogràfiques més atractiva en variació de mida és la coneguda Regla d’Illes. Es descriure que en ecosistemes insulars els mamífers de talla petita evolucionen cap a formes gegants (en relació als seus ancestres continentals), mentre que els mamífers grans cap a formes nanes. Associat amb els canvis de mida, les biotes insulars també mostres adaptacions característiques en quan a morfologia, demografia, comportament i life history com a conseqüència dels diferents règims selectius de les illes (Síndrome d’Illes). Les possibles causes de la Regla d’Illes han estat sempre estudiades en biotes actuals, les quals manquen d’espècies nadiues veritablement endèmiques i han estat altament modificades per l’arribada de l’home i les espècies invasores. Les biotes extintes són les úniques que ens poden proporcionar una visió verdadera i donar-nos respostes genuïnes per explicar aquest fenomen. Els ecòlegs de comunitats han proposat diverses teories per explicar com les pressions ecològiques desencadenen el gegantisme operant directament sobre la mida de l’individu (hipòtesis de depredació, de viabilitat de recursos i socio-sexual). No obstant, recentment, altres autors han interpretat el gegantisme com a conseqüència de canvis en la life history dels individus als quals la mida corporal es sensitiva. L’objectiu principal de la present tesis doctoral és fer inferència en les pressions selectives que estan darrera la Regla d’Illes tenint en compte la massa corporal d’espècies extintes i els ecosistemes insulars (Illes Mediterrànies). Degut a la gran quantitat d’ordres de mamífers, la tesi doctoral es troba centrada en els micromamífers perquè la seva investigació ha estat més descuidada. Per conèixer el pes de les espècies fòssils, s’han mesurat dents, cranis i ossos postcranials de 1340 individus (170 espècies) de parents actuals (rosegadors, lagomorfs i sorícids). Amb aquestes dades, diversos models predictius han estat desenvolupats amb resultats satisfactoris. Analitzant la fiabilitat d’aquests models, s’ha observat que les mesures dels estilopodis (principalment diàmetres de fèmurs i húmers) són millors indicadors del pes corporal que altres elements esquelètics. Utilitzant aquests nous models, els pesos corporals de 22 espècies fòssils (2250 individus), incloent espècies insulars i els seus ancestres o parents continents, han estat estimats. Els resultats obtinguts contrasten amb prèvies aproximacions, on els autors van utilitzar models dentals no adequats. Quan comparem el pes corporal de les espècies insulars amb els dels seus ancestres continentals o parents actuals o extints, s’observa que la majoria d’ells mostra un morfotip gegant (amb l’excepció de les musaranyes de Creta i Sicília). Els resultats d’aquesta tesi evidencien que en petits mamífers l’absència de depredadors és un dels principals impulsors del canvi de mida corporal en règims insulars. Per això en illes petites i més aïllades és on es produeixen els màxims exponents de gegantisme. L’estudi també evidencia que en absència de depredació, la disponibilitat de recursos podria regular l’augment de mida. L’estudi sobre la life history d’aquestes espècies revela que aquests vivien molt més del que s’esperaria pel seu pes. Per tant, es mourien cap una life history lenta, implicant una major longevitat i una reproducció retardada. Els resultats d’aquesta tesi donarien suport al model proposat on el pes canviaria degut a la sensibilitat amb la life history.

Data del Ajut	15 de jul. 2016
Idioma original	Anglès
Supervisor	Salvador Moyà Solà (Director/a), Meike Köhler (Director/a) & Xavier Jordana Comin (Director/a)