Evaluation of the capacity of different mycotoxin binders to adsorb mycotoxins and nutrients among different methodologies

Resum

L’objectiu d’aquesta tesi va ser avaluar la capacitat dels diferents aglutinants de micotoxines per adsorbir micotoxines i nutrients entre diferents metodologies. Durant la tesi es van realitzar dues revisions de la literatura per avaluar l’eficàcia d’adsorció de diferents aglutinants de micotoxines (MTB) per adsorbir micotoxines. En la primera revisió, es van incloure 68 articles d’experiments in vitro de la literatura per avaluar la capacitat de vuit MTB per adsorbir les 6 micotoxines principals. Els resultats van mostrar que la capacitat d’adsorció de micotoxines era la més alta per al carbó actiu i la més baixa pels altres aglutinants. Per les micotoxines, l’adsorció d’aflatoxina va ser la més alta i la del desoxinivalenol la més baixa. Els resultats també van mostrar que el pH va afectar la capacitat d’adsorció de la paret cel·lular del llevat entre les MTB i l’adsorció d’ocratoxina i zearalenona entre les micotoxines. La segona revisió, va consistir en una metaanàlisi de xarxa que incloïa 28 articles que avaluaven l’eficàcia de MTB per reduir els índexs d’aflatoxina M1 (AFM1) a la llet després d’un desafiament amb aflatoxina B1 (AFB1) en vaques lleteres. Els resultats van mostrar que la bentonita tenia la capacitat més alta per reduir els índexs de llet AFM1 i la paret cel·lular de llevat la més baixa._x000D_ A continuació, es van realitzar tres experiments per avaluar la capacitat de la MTB per adsorbir nutrients. En els experiments 1 i 2, es van realitzar proves in vitro per avaluar la capacitat de 6 MTB per adsorbir 3 aminoàcids, 4 vitamines hidrosolubles i 3 vitamines liposolubles. Els estudis in vitro van consistir en la preparació d’un tampó d’incubació adaptat de Lemke et al. (2001) on els substrats es van incubar per separat i junts. L’adsorció mitjana d’AA quan es va incubar per separat va ser del 44% amb l’adsorció més alta per a la clinoptilolita, i l’adsorció es va reduir al 20% quan s’incubava juntament amb la més alta adsorció per a la montmorillonita. La mitjana d’adsorció de vitamines quan s’incuben per separat va ser la més alta adsorció per a la montmorillonita (35%), i l’adsorció va augmentar fins al 46% quan les vitamines es van incubar juntament amb l’adsorció més alta per a la montmorillonita. La taxa de recuperació de vitamines liposolubles va ser alta per a la vitamina D i E, però baixa per a la vitamina A, cosa que va limitar el seu ús per a la prova d’unió. Quan les vitamines liposolubles es van incubar per separat, la vitamina D només va ser adsorbida per YCW. L’adsorció de vitamina E va ser més alta per a la bentonita i la montmorillonita, i la més baixa per a la sepiolita i el carbó activat. Quan es van incubar junts, la vitamina D no va ser adsorbida per cap MTB, i l’adsorció de vitamina E va ser més alta per a la bentonita i la montmorillonita, i la més baixa per a la sepiolita. A l’experiment 3, es van utilitzar sis vaques Holstein canulades en un disseny creuat amb dos tractaments, una dieta de control amb o sense montmorillonita. Les vitamines solubles en aigua es van infondre individualment a l’abomàs a través de la cànula ruminal i es van recollir mostres de sang per estudiar la dinàmica de les seves concentracions plasmàtiques. No es van observar diferències en la concentració basal, el temps a la concentració màxima, la concentració màxima i l’àrea sota la corba de vitamina A i B6. Les concentracions plasmàtiques de vitamines D, E i B1 no van tenir pics de concentració i no es van veure afectades per la suplementació de montmorillonita.

Data del Ajut	25 de nov. 2022
Idioma original	Anglès
Supervisor	Maria Ercilda Rodriguez Prado (Director/a) & Sergio Calsamiglia Blancafort (Director/a)