EVALUATION OF FEMORAL dP/dt max AS A MARKER OF CARDIAC FUNCTION IN CRITICALLY ILL PATIENTS

Resum

El màxim increment de pressió per unitat de temps (dP/dtmax) mesurat a nivell de l’arteria femoral és considerat per molts com un marcador fiable i mínimament invasiu de la contractilitat cardíaca. A diferència de la mesura del dP/dtmax al ventricle esquerre, el dP/dtmax femoral te lloc durant la fase d’ejecció ventricular del cicle cardíac i, per tant, hauria d’estar subjecte als efectes de la post-càrrega i dependre del to arterial. A demès, i de forma similar al dP/dtmax del ventricle esquerre, la mesura del dP/dtmax femoral podria estar subjecte a variacions en la pre-càrrega cardíaca a través de múltiples mecanismes. L’objectiu de la present tesi doctoral és el d’analitzar els efectes de la pre-càrrega i la post-càrrega en la mesura del dP/dtmax femoral, i avaluar la seva validesa com a marcador de contractilitat cardíaca. Es van realitzar dos estudis per respondre a les hipòtesis formulades. En el primer es van analitzar els canvis en el dP/dtmax femoral de manera prospectiva durant canvis en la contractilitat cardíaca (variacions en la dosi d’infusió de dobutamina), post-càrrega (variacions en la dosi d’infusió de noradrenalina) i en la pre-càrrega (mitjançant l’administració d’una càrrega de volum estàndard o una maniobra d’elevació de les cames) en pacients crítics. En el segon, es va realitzar un estudi retrospectiu en pacients crítics que havien rebut una càrrega de volum estàndard on es va analitzar la rellevància de la pre-càrrega dependència sobre la resposta del dP/dtmax femoral a canvis en la pre-càrrega cardíaca. Els resultats suggereixen que, tot i que pot existir una relació entre les mesures de dP/dtmax femoral i ventricular, el dP/dtmax femoral és altament susceptible a canvis en la post-carrega ventricular i el to arterial, i canvia amb els canvis de pre-càrrega en pacients en situació de pre-càrrega dependència. Addicionalment, el dP/dtmax femoral va mostrar una relació quasi directe amb la pressió de pols en tots els casos, el qué suggereix que qualsevol canvi en aquesta pot influenciar la mesura del dP/dtmax femoral. Basant-se en els resultats obtinguts, es pot concloure amb una raonable certesa que el dP/dtmax femoral no és un marcador adequat de la contractilitat cardíaca, donat que es veu influenciat pels canvis en la pre i post-càrrega ventricular, i per tant, no s’hauria d’emprar com a tal en la practica clínica habitual.

Data del Ajut	7 de maig 2021
Idioma original	Anglès
Supervisor	Francisco Baigorri Gonzalez (Director/a)