La conversió i la destrucció d'àrees naturals per a ús agrícola és una forma comuna de canvi en l'ús del sòl que ha conduït a una degradació significativa dels ecosistemes a tot el món. Aquest problema es veu exacerbat per la doble crisi de canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, marcada per l'augment de les temperatures i augment d'esdeveniments extrems com ara inundacions i sequeres. Aquests factors, juntament amb la destrucció de l'hàbitat i l'extinció d'espècies, ressalten la necessitat urgent de iniciatives per restaurar els ecosistemes i millorar-ne la resiliència. Els esforços en aquest camp han augmentat a les darreres dècades, impulsats per la urgent necessitat de combatre la degradació dels ecosistemes. No obstant això, durant el desenvolupament d'iniciatives de restauració, sovint es troben diversos obstacles, cosa que porta a casos on els esforços de restauració no aconsegueixen mantenir els seus beneficis en el temps, destacant la necessitat davaluar els resultats de les accions de restauració i els seus mecanismes subjacents per garantir la resiliència dels ecosistemes davant del canvi ambiental. En aquesta tesi, explorem aquests temes per al cas dels ecosistemes forestals, mitjançant la investigació del paper de la dispersió de llavors en l'èxit de la restauració forestal, l'anàlisi dels factors que influeixen en la recuperació de la diversitat d'espècies arbòries, i l'anàlisi de la resiliència a les pertorbacions en nous enfocaments de restauració com en els esforços de rewilding. Per assolir aquest objectiu, en duem a terme tres enfocaments analítics diferents: una revisió sistemàtica (Capítol 2), un enfocament de modelatge basat en un esquema de seguiment a llarg termini (Capítol 3) i una metanàlisi (Capítol 4). Els nostres resultats esperen millorar la comprensió de la recuperació i resiliència dels ecosistemes, particularment davant de la pèrdua de biodiversitat i les creixents pertorbacions derivades del canvi climàtic. Al mateix temps, considerem que poden proporcionar informació valuosa per a les avaluacions de restauració. Mentre les nacions de tot el món treballen a desenvolupar plans de restauració, com la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030) i la Llei de Restauració de la Naturalesa de la UE, els nostres resultats podrien ser importants per avaluar i valorar els rendiments de les inversions en restauració, així com per millorar la qualitat dels esforços futurs per reparar els boscos degradats a diferents regions. Tot i això, els nostres resultats també plantegen preguntes importants sobre si les estratègies de restauració destinades a augmentar la resiliència davant el canvi climàtic seran suficients per abordar la creixent amenaça de pertorbacions abiòtiques, com els incendis forestals extrems o sequeres.
Data del Ajut | 17 d’oct. 2024 |
---|
Idioma original | Anglès |
---|
Supervisor | Joan Pino Vilalta (Director/a) & Josep Maria Espelta Morral (Director/a) |
---|
Evaluating the role of trophic interactions on forest restoration and resilience under global change
Selwyn Alvarez, M. A. (Autor). 17 d’oct. 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Selwyn Alvarez, M. A. (Autor),
Pino Vilalta, J. (Director/a) & Espelta Morral, J. M. (Director/a),
17 d’oct. 2024Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral