Estudis farmacogenètics en el tractament del càncer colorectal

Resum

El càncer colorectal (CCR) és una de les neoplàsies més freqüents. La seva freqüència ha augmentat en els últims anys i constitueix la segona causa de mort per càncer en ambdós sexes. Els fàrmacs més àmpliament utilitzats en el tractament quimioteràpic dels pacients amb càncer de recte són el 5-Fluorouracil (5-FU) i el Oxaliplatí (OXA)._x000D_ Els estudis farmacogenètics plantegen la utilització dels coneixements derivats dels estudis genòmics per tal que els pacients es puguin sotmetre a tractaments farmacològics més eficaços i menys tòxics. Aquests estudis tenen una especial rellevància en el camp de l’oncologia, ja que els tractaments quimioradioteràpics es caracteritzen per tenir una finestra terapèutica molt estreta que fa difícil establir l’equilibri entre l’increment de la dosi (per millorar l’eficàcia) i l’aparició d’efectes adversos. _x000D_ Pel que fa a l’estudi de la relació de la resposta clínica i l’aparició d’efectes adversos del tractament amb 5-FU en pacients amb CCR avançat i el patró de polimorfismes/mutacions dels gens relacionats amb la via metabòlica de la síntesis de folats, les conclusions d’aquesta tesi són:_x000D_ 1. El nombre de llocs d’unió de factors de transcripció de la regió 5’ no traduïda del gen de la Timidilat Sintasa és un marcador farmacogenètic de l’eficàcia del tractament amb 5-FU. _x000D_ 2. No s’ha evidenciat una associació entre els polimorfismes del gen de la Metilentetrahidrofolat reductasa (C677T i A1298C) i la toxicitat relacionada amb l’administració de 5-FU. _x000D_ 3. Existeix una associació estadísticament significativa entre el genotip A1298C del gen de la Metilentetrahidrofolat reductasa i la supervivència global en les dones tractades amb 5-FU._x000D_ 4. Ni els reordenaments genòmics en el gen de la Dihidropirimidina deshidrogenasa, ni la presència de la mutació IVS14 +1 G>A tenen un paper rellevant en el desenvolupament d’efectes adversos associats amb el tractament amb 5-FU._x000D_ Pel que fa a l’estudi de la relació de la resposta i de la toxicitat del tractament amb derivats del platí en pacients amb CCR avançat amb el patró de polimorfismes en gens relacionats amb els mecanismes de reparació de l’ADN de les vies de reparació NER i BER, les conclusions són:_x000D_ - Via NER:_x000D_ 1. El polimorfisme C118T del gen de reparació per escissió del grup de complementació creuada 1 és un bon marcador pronòstic que avalua la resposta i la supervivència en pacients amb CCR tractats amb règims OX/5-FU. _x000D_ 2. El polimorfisme Lys751Gln del gen xeroderma pigmentosa grup D és un marcador pronòstic que avalua la resposta i la supervivència global en pacients tractats amb derivats del platí. _x000D_ - Via BER:_x000D_ _x000D_ 1. No es demostra una associació entre els tres polimorfismes del gen de reparació per raigs X del grup de complementació creuada 1 i els paràmetres clínics que defineixen la remissió clínica i la supervivència. _x000D_ Pel que fa a l’estudi de la resposta a la quimioteràpia amb derivats de platí en pacients amb CCR avançat en relació amb el polimorfisme de la Glutatió-S-transferasa, la conclusió és:_x000D_ 1. No es demostra associació significativa entre el polimorfisme Ile105Val d’aquest gen i la neurotoxicitat induïda pel tractament amb oxaliplatí.

Data del Ajut	20 de des. 2010
Idioma original	Català
Supervisor	Montserrat Baiget Bastús (Director/a)