Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenta un elevat infradiagnòstic (75%); els seus determinants han rebut poca atenció. Objectius Conèixer l'opinió dels professionals sanitaris segons el seu perfil professional, en dos períodes de temps i l'opinió i experiència dels pacients sobre les principals causes de l'infradiagnòstic de la MPOC. Metodologia Estudi descriptiu, quantitatiu i multicèntric en dues fases. Fase 1. Qüestionari de 27 frases adreçada a professionals sanitaris per arribar a un consens (tècnica Delphi), el 2007 i el 2019. Una frase era causa d' infradiagnòstic si la mitjana >=7 i la dispersió =<3 (punts entre P25 i P75). Fase 2. Enquesta estructurada amb preguntes obertes i tancades amb els conceptes de la fase 1 a pacients MPOC i pacients susceptibles de MPOC. Descriptiva de les preguntes tancades amb la mitjana i quartils i anàlisi qualitativa de les obertes amb el mètode Grounded Theory. Resultats Fase 1. El 2007 van participar 153 professionals, 94,1% d'AP vs 5,9% de l'hospital; 96,1% assistencials vs 3,9% no assistencials. El 2019 van participar 86 professionals, 87,2% d'AP vs 12,8% de l'hospital i 100% assistencials. El global dels professionals van consensuar com a causes d'infradiagnòstic de la MPOC: "els mitjans de comunicació fan poca difusió de la MPOC", "s'administren més recursos al tractament que a la prevenció/diagnòstic", "l'escàs temps del metge d'AP en la consulta", "la falta de formació d'infermeria en el cribratge de la MPOC", "infermeria manca d'indicacions precises a qui realitzar el cribratge", "el diagnòstic s'ha centrat en el metge quan també hauria de ser assumit per infermeria", "la infrautilització de l'espirometria en AP" i referent als pacients: "no acudeixen a realitzar-se l'espirometria", "desconeixen la MPOC", "no tenen percepció de la seva gravetat", "no consulten en fases precoces de la malaltia", "el pacient fumador normalitza i minimitza els símptomes respiratoris" i "no consulten perquè no volen deixar de fumar" . Hi ha poques diferències d'opinió entre els períodes estudiats i entre els perfils professionals a excepció de l'opinió relacionada amb l'espirometria. Fase 2. Van participar 66 pacients MPOC i 101 susceptibles de MPOC. Segons l'experiència dels pacients: en l'últim mes van presentar algun símptoma respiratori MPOC=74,2% i susceptibles=46,5 i no van consultar per ells MPOC=22,4% i susceptibles=58,7%, la raó principal de no consultar va ser considerar que eren símptomes normals en un fumador. Van reflectir que se'ls pregunta sobre l'hàbit tabàquic, però menys sobre símptomes respiratoris (69,7% MPOC, 42,6% susceptible). El 71,3% dels pacients susceptibles van recordar tenir feta alguna espirometria i pocs van manifestar no haver acudit a la cita quan se'ls va programar la prova (7,7% MPOC, 1,2% susceptibles). Coneixia el terme MPOC el 54,5% dels MPOC i el 34,7% dels susceptibles. Segons l'opinió de les causes de l'infradiagnòstic de la MPOC, van considerar que eren causa: "aquesta malaltia no es coneix", "les molèsties respiratòries són normals, en fumadors" i "no es consulta perquè no et diguin que deixis el tabac". De la pregunta oberta, amb la codificació inductiva es van obtenir 4 categories/esferes: pacient, clínica, assistencial i sistema social. Conclusions i discussió Els professionals i els pacients coincideixen que el desconeixement de la MPOC, els factors clínics i l'actitud en relació al tabac tenen un paper rellevant en l'infradiagnòstic de la MPOC. En l'àmbit assistencial, convé una major implicació d'infermeria en el cribratge de la malaltia i l'espirometria continua sent determinant en l'infradiagnòstic encara que els pacients discrepen en el fet que no acudeixen a realitzar-se-la. Els professionals modifiquen poc la seva opinió sobre les causes de l'infradiagnòstic en aquests 12 anys.
| Data del Ajut | 27 de juny 2024 |
|---|
| Idioma original | Espanyol |
|---|
| Supervisor | Alicia Marin Tapia (Director/a) |
|---|