Estudio biomecánico cadavérico de un método de reinserción foveal del complejo fibrocartílago triangular sin perforación foveal

Resum

Les lesions del Complex Fibrocartílag Triangular (CFCT) poden provocar inestabilitat a l’articulació radiocubital distal (ARCD), especialment quan afecten la inserció foveal, un component fonamental per mantenir l’estabilitat articular. La literatura científica ha descrit múltiples tècniques per a la reinserció del CFCT, incloent-hi abordatges artroscòpics i oberts, amb diversos mètodes com les sutures transòssies mitjançant túnels ossis o ancoratges, sense que existeixi un consens clar sobre el procediment òptim. El present estudi biomecànic va avaluar l’eficàcia d’una tècnica de reinserció foveal sense perforació foveal, basada en una modificació de la tècnica de Mantovani per a lesions classe 2 segons la classificació d’Atzei. Es van utilitzar vint extremitats superiors criopreservades (tretze femenines i set masculines, amb una edat mitjana de 83 anys). El protocol experimental va comparar sistemàticament el desplaçament del radi respecte al cúbit en tres condicions: CFCT íntegre, CFCT seccionat (simulant una lesió foveal classe 2) i CFCT reparat mitjançant la tècnica proposada. Les mesures es van realitzar en tres posicions de l’avantbraç (neutra, 60° de pronació i 60° de supinació), aplicant una càrrega controlada de 3 kg en sentit dorsal i volar per simular l’estrès funcional. El sistema electromagnètic tridimensional FASTRAK® va permetre registrar els desplaçaments amb alta precisió. Els resultats van mostrar que la secció del CFCT provocava un augment significatiu del desplaçament del radi respecte al cúbit en les tres posicions, confirmant la importància de la inserció foveal per a l’estabilitat articular. Després de la reparació mitjançant la tècnica proposada, els valors de desplaçament van disminuir fins a nivells comparables als del CFCT íntegre, sense diferències estadísticament significatives entre ambdues condicions. Aquesta tècnica ofereix avantatges significatius en preservar la petjada anatòmica del CFCT, evitar la creació de túnels ossis (reduint el risc de fractura i la necessitat d’exposició radiològica), i distribuir les forces de manera més uniforme sobre la superfície d’inserció. Així mateix, no requereix dispositius específics ni instrumental complex, fet que la fa més accessible i econòmica. La recerca demostra que la tècnica desenvolupada restaura eficaçment l’estabilitat de l’ARCD fins a nivells equiparables als d’un CFCT íntegre en les tres posicions avaluades, constituint una alternativa viable i reproduïble per al tractament de lesions foveals del CFCT.

Data del Ajut	31 d’oct. 2025
Idioma original	Espanyol
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Àngel Ferreres Claramunt (Director/a), Alfonso Rodriguez Baeza (Director/a) & Miguel Pérez Abad (Director/a)