Estudi de la prevalença d'osteoporosi i dels seus factors de risc en els pacients trasplantats pulmonars a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

Resum

L’osteoporosi és una complicació coneguda en el trasplantament pulmonar que pot representar una reducció de la seva capacitat funcional i de la qualitat de vida secundàries a una fractura. Objectiu: determinar la prevalença d’osteoporosi i de fractures en els pacients candidats a un trasplantament pulmonar i post trasplantats així com determinar els factors de risc associats a una pèrdua de massa òssia en aquests pacients. Material i mètodes: estudi retrospectiu en el qual s’inclouen 179 pacients adults, trasplantats pulmonars des de l’any 1990 fins al 2014 en un centre de referència en trasplantaments pulmonars. Es van recollir les dades demogràfiques i els factors de risc coneguts d’osteoporosi. Els pacients es van diferenciar en 3 grups segons la patologia pulmonar que presentaven: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), malalties pulmonars intersticials difuses (MPID) i altres patologies pulmonars. Abans del trasplantament, es va considerar si rebien tractament amb glucocorticoides i es va estratificar la dosi en elevada o dosis baixa. Posteriorment al trasplantament, es va calcular la dosi acumulada de glucocorticoides així com la de la resta d’immunosupressors. Es va estudiar la presència d’osteoporosi i de fractures, l’efecte dels factors de risc en la massa òssia, la variació de la massa òssia posterior al trasplantament, l’efecte dels fàrmacs immunosupressors així com l’efecte del tractament per l’osteoporosi en la prevenció de la pèrdua de massa òssia. Resultats: S’inclouen 179 pacients, edat 51±10 anys, 109 homes i 70 dones, 66% postmenopàusiques. En el grup MPOC es van incloure 65 pacients, 82 en el grup MPID i 32 en el grup amb altres patologies. Els factors de risc més prevalents en els pacients MPOC en comparació als altres dos grups van ser el tabaquisme i el sedentarisme. El tractament amb glucocorticoides va ser més prevalent en els MPOC respecte al grup amb altres patologies mentre que la presa de dosis elevades va ser superior en els pacients amb altres patologies. La prevalença d’osteoporosi prèvia al trasplantament va ser del 38% en el total dels pacients, sent superior en el grup de pacients amb MPOC respecte als altres dos grups. Els factors de risc que es van relacionar amb la presència d’osteoporosi en el total de pacients van ser l’IMC baix, el tabaquisme i l’antecedent d’una fractura. La prevalença de fractures pretrasplantament va ser del 9,5%. La prevalença d’osteoporosi post trasplantament va ser del 38,5% i la de fractures del 11,2%. La variació de DMO observada post trasplantament va ser d’un guany del 1,3% a L2-L4 i d’una pèrdua del 2,1% tant a coll femoral com a fèmur total. Segons el període de realització de la DXA post trasplantament, els pacients amb la DXA realitzada entre els 7-12 mesos presentaven una major pèrdua de DMO. La pèrdua de DMO en totes les regions valorades va ser superior en els pacients amb altres patologies i menor en els MPOC. Els pacients en tractament per l’osteoporosi van presentar una menor pèrdua de DMO post trasplantament a coll femoral, respecte als pacients no tractats. A L2-L4 els pacients tractats presenten un increment de DMO. En un subgrup de 136 pacients tractats amb tacrolimus i micofenolat sòdic es va estudiar l’efecte del glucocorticoides sobre la massa òssia, sense poder-se relacionar les dosis acumulades del fàrmac amb la pèrdua de massa òssia observada post trasplantament. Conclusions: La prevalença d’osteoporosi prèvia al trasplantament va ser del 38%. Els principals factors de risc associats a una osteoporosi van ser el tabaquisme, un índex de massa corporal baix i l’antecedent de fractures. La prevalença de fractures pretrasplantament va ser del 9,5%. La prevalença d’osteoporosi post trasplantament va ser del 38,5%. La prevalença de fractures post trasplantament va ser de l’11,2%. La pèrdua de massa òssia post trasplantament varia entre l’1 i el 2% segons la regió valorada. Les regions més afectades són les regions femorals i el grup de patologia amb una pèrdua de DMO superior és el grup amb altres patologies. Els pacients que han rebut tractament per l’osteoporosi han presentat una menor pèrdua de DMO post trasplantament. No s’ha evidenciat associació entre el tractament amb glucocorticoides i altres immunosupressors i la pèrdua de massa òssia posterior al trasplantament pulmonar.

Data del Ajut	2 de febr. 2016
Idioma original	Catalan
Institució adjudicatària	Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Sandra Farietta Varela (Director/a), Vicente Fonollosa Pla (Tutor/a) & Sara Marsal Barril (Director/a)