Estimacio de mesures longitudinals rectilinies i curvilinies. Procediments, recursos i estratègies

Resum

La recerca aporta coneixement sobre la capacitat estimativa mètrica. Els seus objectius es centren tant en la detecció dels procediments recursos i estratègies que s'apliquen tot analitzant-ne la seva incidència d'utilització i la seva eficàcia o nivell de precisió; com en l'aprofundiment de com s'organitzen i generen aquestes estructures mentals estimatives. Fruit d'aquesta realitat s'incideix en reflexionar sobre l'enfoc didàctic que caldria tenir en compte per millorar-ne el seu aprenentatge. El plantejament de la recerca neix del supòsit de que l'adquisició de la capacitat estimativa no s'adquireix per la formació escolar i acadèmica sinó per la incidència de l'entorn; també, de que la capacitació longitudinal possibilita l'adquisició de l'estimació curvilínia. En base a aquests condicionats la recerca es porta a terme tot aplicant una anàlisi quantitativa i alhora una de qualitativa a través de l'aplicació del test EM (Estimació Mètrica). Les mostres sobre las que es porta a terme la investigació, són, per un costat, una Mostra Base integrada per la Mostra Control constituïda per alumnat de magisteri i per dues Mostres Experimentals a través de les quals es poden contrastar la incidència de determinades variables (gènere, edat, nivell formatiu, àmbit cultural) respecte al domini i capacitat d'estimació mètrica. Una de les mostres experimentals està formada per un grup d'educadors populars de la Comunidad Segundo Montes (El Salvador) i l'altre són alumnes de quart i sisè de primària. Per tal de poder aprofundir en les estructures mentals implícites que s'apliquen en l'acte estimatiu, s'utilitza el mètode d'estudi de casos centrat en disset persones que constitueixen la Mostra Selectiva. Els resultats de la investigació posen en evidència la educabilitat de l'estimació mètrica alhora que el poc domini i capacitat que en tenim; alhora que la insignificant incidència de l'educació formal en aquest aprenentatge i la quasi nul·la correlació de les variables analitzades respecte a aquest domini. Al mateix temps, les conclusions posen en evidència, també, la gran complexitat que representa l'aprenentatge mètric en el que fins i tot dins el mateix objectiu de la capacitat estimativa, el domini de l'estimació longitudinal rectilínia no incideix en la millora de la curvilínia, la qual necessita de procediments, recursos i estratègies diferents a la primera tot destacant-se per la seva importància, la necessitat del poder de visualització i de la manipulació i transformació d'imatges mentals com a base del poder estimatiu que capacita, alhora, per a l'adquisició de procediments de transformació geomètrica com són la rectificació, la quadratura i la curvalització. Per altra banda, destaca la importància de la intuïció matemàtica, en aquest cas, de la intuïció mètrica, com a estadi d'alt nivell d'evolució i domini matemàtic, aprenentatge que es situa pel cim dels processos inductius i deductius; domini, doncs, que cal potenciar i treballar com a objectiu de desenvolupament de la formació i educació matemàtica.

Data del Ajut	18 de set. 2002
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Maria Lluïsa Fiol Mora (Director/a)