Essays on Innovation, Productivity and Labor Economics

Resum

A la següent tesi, estudio com afecta la innovació als mercats laborals: com s’ origina i quines són les seves conseqüències per a la població activa.. En els dos primers capítols, la font d’ un augment de la productivitat i l’ activitat innovadora són les xarxes de col·laboradors. El tercer capítol se centra en l’ automatització, que en si mateixa és producte d’ un augment de l’ activitat innovadora. En aquest capítol s’ estudia com l’automatització afecta l’estructura de l’ocupació, posant èmfasi en la mobilitat de treballadors, les seves opcions ocupacionals. Al Capítol 1, faig un estudi sobre les decisions de contractació ferma, fent èmfasi en l’efecte de la xarxa social sobre el rendiment de les empreses. La xarxa social de l’empresa simplement agilitza el procés de contractació o facilita, a més, la selecció de persones altament qualificades? En aquest capítol, mitjançant dades coincidents d’ empresaris i empleats del Veneto s’ estudia el paper dels vincles en les decisions de contractació de les empreses. Noves troballes empíriques demostren que les contractacions de la pròpia xarxa de col·laboradors de l’ empresa augmenten significativament la seva productivitat. Un augment del 10% de les contractacions de xarxa incrementa la productivitat en un 1% aproximadament. Les evidències apunten que els vincles dels col·laboradors augmenten la productivitat de l’empresa principalment a través de competències específiques de la indústria, el que suggereix que els empresaris poden utilitzar contactes informals per contractar treballadors altament qualificats. Per tant, les xarxes socials podrien facilitar la transmissió d’ habilitats i difusió de coneixements específics per a la feina. En el Capítol 2 ens basem en el capítol anterior estudiant el paper de la xarxa de companys de feina en l’ activitat innovadora d’ empreses i la difusió del coneixement. Aquest capítol presenta evidències directes que mostren fins a quin punt la innovació de les empreses està afectada per l’ accés a mà d’ obra experimentada a través de la xarxa. Utilitzem un únic conjunt de dades que coincideix amb els registres administratius d’ empresaris-treballadors del nord-centre d’ Itàlia, una regió amb molts clústers industrials d’ èxit, amb dades de patents del període 1987-2008. Els desplaçaments dels inventors a causa del tancament de plantes generen xocs d’ oferta de mà d’ obra a les plantes dels seus anteriors col·laboradors. Estimem (a) models d’ estudi d’ esdeveniments on el tractament és la mobilitat d’ un inventor connectat i (b) especificacions IV on utilitzem el desplaçament d’ un inventor connectat com a instrument per a la contractació d’ un nou inventor connectat. Les estimacions indiquen que la millora de la capacitat d’ utilitzar inventors a la xarxa dels seus empleats augmenta l’ activitat patentada a les plantes. Al Capítol 3, estudio els efectes de la automatització de llocs de treball als mercats de treball i a la mobilitat de treballadors. Demostro que la mobilitat de treballadors amb risc d’automatització tenen, de mitjana, 10 punts percentuals mes de probabilitat de canviar la seva categoria laboral. Les taxes de mobilitat dins de les ocupacions amb una elevada exposició són monòtones, el que fa notar que els treballadors menys qualificats canvien d’ ocupació amb més freqüència. A més, la direcció de la mobilitat és a la baixa: les persones amb risc d’automatització passen a ocupacions amb salaris mitjans més baixos. Aquest capítol proposa un model de cerca i concordança amb acceleració tecnològica i acumulació de capital humà. Els resultats mostren que la resposta de l’ economia al xoc d’ automatització segueix de prop els patrons observats a les dades entre 1996 i 2012. L’ automatització laboral ocupa el 79% de l’ augment de la bretxa de mobilitat.

Data del Ajut	16 de juny 2020
Idioma original	Anglès
Supervisor	Nezih Guner . (Director/a) & Javier Fernandez Blanco (Director/a)