En aquesta tesi s'analitza com les desigualtats econòmiques sorgeixen i persisteixen. La_x000D_ desigualtat ha augmentat en el món desenvolupat durant les últimes dècades. La tesi no només_x000D_ es centra en la desigualtat de resultats ja que estudia, sobretot, la desigualtat d'oportunitats._x000D_ Una gran part de la desigualtat d'ingressos és conseqüència de la desigualtat en resultats_x000D_ educatius. Per tant, és important entendre en quines etapes educatives s'eixamplen les_x000D_ diferències i si l'accés a l'educació és diferent per als diversos segments de la població. També_x000D_ és essencial preguntar-se si l'educació per si sola pot igualar la societat o si la discriminació_x000D_ pot ser també un factor explicatiu important._x000D_ En el primer capítol, investigo per què els països amb una desigualtat d’ingressos alta_x000D_ tenen una baixa mobilitat social entre generacions. Estudio aquesta relació en un model_x000D_ dinàstic de generacions solapades en què els pares poden invertir en l’educació escolar i_x000D_ universitària dels fills. Un augment en la prima de la universitat es tradueix en un augment_x000D_ dels incentius per invertir en l'educació primària i secundària a causa de les_x000D_ complementarietats dinàmiques entre l'educació inicial i superior. L'educació pública podria_x000D_ mitigar la relació entre la desigualtat i la mobilitat intergeneracional. No obstant, la despesa_x000D_ pública en educació es correlaciona negativament amb la desigualtat. Puc replicar aquesta_x000D_ relació endogeneïzant polítiques d'educació a través de la votació probabilística, considerant_x000D_ que la participació electoral està esbiaixada cap a la gent amb més educació. El model es_x000D_ calibra als Estats Units (EUA) com a economia de referència, la qual presenta una alta_x000D_ desigualtat i baixa mobilitat. Els experiments que comparen els EUA amb altres països de_x000D_ l'OCDE demostren que les característiques de l'educació terciària poden explicar dos terços de_x000D_ les diferències en desigualtat. Els patrons de participació electoral entre països expliquen_x000D_ gairebé una quarta part de les diferències en desigualtat i mobilitat. Un exercici contrafactual_x000D_ dels EUA suggereix que el vot obligatori podria fomentar la mobilitat intergeneracional._x000D_ En el segon capítol, investigo per què la mobilitat d'ingressos intergeneracional és_x000D_ menor en els països on les dones tenen menys probabilitats de treballar i la despesa en_x000D_ educació preescolar pública és més baixa. Si menys dones treballen, llavors més mares són a_x000D_ casa amb els seus fills proporcionant un canal directe de transmissió d'habilitats. Faig servir_x000D_ un model dinàstic de generacions solapades que està calibrat als EUA. Les diferències en les_x000D_ despeses preescolars públiques de mitjana expliquen el 17% de les diferències en mobilitat_x000D_ intergeneracional entre els EUA i 15 països de l'OCDE i expliquen el 22% de la variació._x000D_ En el tercer capítol, conjuntament amb Rajesh Ramachandran, es presenta un model en_x000D_ què la memòria col·lectiva de la discriminació del passat pot causar fallades de coordinació._x000D_ Aquest tipus de discriminació pot sorgir per a les activitats que requereixen la participació de_x000D_ més d'un individu per al procés de producció. El model mostra com pot persistir la_x000D_ discriminació per sempre, fins i tot quan la capacitat dels individus és perfectament_x000D_ observable, el gust per la discriminació ha desaparegut així com l’absència de normes socials_x000D_ discriminatòries. Les persones sense una preferència per la discriminació, discriminen_x000D_ racionalment en equilibri impulsades per la creença sobre les accions discriminatòries per part_x000D_ dels altres. El model prediu una participació més baixa i major cost d'establir vincles per al_x000D_ grup discriminat en equilibri. Empíricament, s'analitzen les diferències entre negres i blancs_x000D_ en termes d'autoocupació als EUA. Es demostra que els negres tenen menors taxes de_x000D_ participació i que les creences sobre la discriminació són un factor significatiu en l'explicació_x000D_ de les taxes d'autoocupació més baixes dels negres als EUA.
| Data del Ajut | 18 de juny 2014 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Nezih Guner (Director/a) |
|---|
Essays on Inequality and Intergenerational Mobility.
Rauh, C. (Autor). 18 de juny 2014
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Rauh, C. (Autor), Guner, N. (Director/a),
18 de juny 2014Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral