Essays on Human Capital and Structural Models

Resum

El capital humà s'acumula al llarg de la vida, però les oportunitats i limitacions que modelen aquestes inversions varien des de la infància fins a l'edat adulta. Aquesta dissertació estudia tres situacions dins d'aquest procés en diferents contextos: el finançament universitari als Estats Units, la mesura i modelització de la formació d'habilitats, i l'avaluació d'una intervenció en la infància a Ghana. Per fer-ho, combino tècniques aplicades d'inferència causal amb models estructurals del comportament individual. En conjunt, els capítols ofereixen una visió unificada de com els recursos financers, la mesura i el disseny de polítiques interactuen per determinar els retorns de la inversió en capital humà i la seva distribució entre els individus. El primer capítol quantifica com els sistemes de pagament de préstecs estudiantils influeixen en la matrícula universitària i l'elecció de carrera. Desenvolupo un model dinàmic d'inversió en capital humà on els graduats de secundària, adversos al risc, decideixen si es matriculen, quina carrera seguir, quant demanar prestat cada any i quant treballar mentre estudien, tot sota incertesa pel que fa al suport per matrícula, les probabilitats de graduació i els ingressos futurs. Estimo el model amb dades de la "National Longitudinal Survey of Youth 1997" utilitzant un algoritme que permet acomodar heterogeneïtat no observada i una decisió contínua d'endeutament. Simulacions contrafactuals mostren que substituir el pla estàndard de pagament a 10 anys per un pla basat en ingressos de 2023, "Saving on a Valuable Education" (SAVE), incrementa la graduació universitària en dos punts percentuals en general, i en un 18% per a estudiants de baixos ingressos, principalment perquè protegeix els prestataris contra el risc d'ingressos futurs incerts. La política també modifica la decisió laboral durant els estudis, augmenta el deute en graduar-se i indueix un 15% dels estudiants (majoritàriament de contextos de baixos ingressos) a canviar-se a carreres com Educació i Salut, que ofereixen majors retorns no pecuniaris o requereixen més temps per completar-se. Al segon capítol abordo un problema d'identificació en estimar tecnologies de formació d'habilitats. L'avaluació de polítiques en la infància requereix estimacions creïbles de la tecnologia que relaciona les inversions i habilitats existents amb les habilitats futures. Atès que tant les habilitats com les inversions són factors no observats, els investigadors depenen de múltiples indicadors sorollosos d'aquests factors latents. Mostro, analíticament i mitjançant experiments de Monte Carlo, que la pràctica habitual de fixar una mesura per factor per estimar aquests sistemes de mesura deixa sense identificar paràmetres clau de la funció de producció. Basant-me en treballs recents, proposo una nova estratègia d'identificació per a una funció de producció Cobb-Douglas de dues habilitats: combinar la suposició d'"invariància per edat" amb una regla d'estandardització de variància que rescale tots els factors latents en unitats de desviació estàndard. Aquest enfocament permet recuperar tots els paràmetres de productivitat i les productivitats totals dels factors a una escala interpretable i comparable entre estudis. Finalment, l'últim capítol avalua el programa Quality Preschool for Ghana, una intervenció en la infància destinada a millorar la qualitat de l'aula i les habilitats dels infants. Utilitzant l'estratègia del Capítol 2, estimo un model de formació d'habilitats amb factors latents. L'anàlisi mostra que, quan ens centrem en els factors latents rellevants, el programa genera beneficis duradors tant en habilitats cognitives com socioemocionals, tot i que això no sembla evident en les mesures no ajustades. També demostra que el tractament actua proporcionant un impuls inicial en la productivitat, més que modificant la tecnologia de desenvolupament d'habilitats al llarg del temps.

Data del Ajut	10 de set. 2025
Idioma original	Anglès
Supervisor	Joan Llull Cabrer (Director/a)