ERNEST LLUCH. VIDA I OBRA

Resum

La tesi doctoral Ernest Lluch. Vida i Obra té com a objectiu explicar i interpretar, de manera detallada, totes les actuacions que tingué Ernest Lluch des de que va néixer –el 21 de gener de 1937- fins que va ser assassinat -21 de novembre de 2000._x000D_ Primerament, després d’haver cursat la llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona (1961) i de doctorar-se amb el títol El Pensamiento económico en Cataluña entre el renacimiento económico y la revolución industrial: la irrupción de la escuela clásica y la respuesta proteccionista (1970), E. Lluch, es va convertir en el deixeble primer de Fabià Estapé i en un economista prometedor. Des d’aquesta vessant va introduir a Espanya noms com el de Piero Sraffa._x000D_ Segonament, una etapa clau per a la seva vida fou la seva estada a Madrid com a diputat (1977-1989) i com a Ministre de Sanitat i Consum (1982-1986). Com a diputat per Girona i Barcelona va presentar moltes propostes de llei per a millorar la vida dels seus conciutadans: establir una pensió de viduïtat independentment de l’edat de la persona; abaratir el cost de les línies telefòniques de les zones rurals; permetre que el DNI pogués fer la funció de passaport; i que els sefardites de cultura espanyola poguessin adquirir la nacionalitat espanyola i, així, Espanya es podria acostar al poble jueu, entre moltes altres mesures socioeconòmiques –com les vingudes dels Acords de la Moncloa._x000D_ Tercerament, hi ha qui diu que a Ministre hi va arribar gràcies al seu comportament vers els casos de la Loapilla i de la LOAPA, més el seu presumpte suport a la desaparició del grup parlamentari propi de Socialistes de Catalunya al Congrés dels Diputats. Des d’aquest càrrec vetllà per la universalització de la salut, però, sobretot, per la bona gestió i optimització dels recursos del sistema sanitari espanyol. Noves accions i polítiques es van dur a terme al llarg del seu mandat com la potenciació de l’extracció perifèrica; el desenvolupament d’una Carta de Drets i Deures del Pacient; concretar els recursos humans i materials que tenia l’INSALUD; la creació de bell nou d’un Departament de Consum, entre d’altres._x000D_ Finalment, va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. No obstant, el que més incertesa ha provocat fins els nostres dies ha estat la seva mort a mans d’ETA.

Data del Ajut	11 de juny 2018
Idioma original	Català
Supervisor	Josep M. Solé Sabaté (Director/a)