En aquesta tesi doctoral, s'estudia els efectes de la temperatura en el desenvolupament sexual,
la influència d'una resposta immune en el sistema reproductiu adult i l'impacte del
dimorfisme sexual en els perfils dels microARNs (miARNs), transcripció i metabolitsen
peixos. Els factors ambientals, com l'augment de la temperatura de l'aigua a causa de
l'escalfament global i les infeccions en piscifactories, causen pèrdues econòmiques
substancials i representen desafiaments significatius per a la indústria de l'aqüicultura.
L'exposició a altes temperatures durant el desenvolupament primerenc de peixos amb un
sistema de determinació sexual poligènic desencadena la masculinització, generant
poblacions de peixos gairebé exclusivament mascles, generant un problema ja que les
femelles són el sexe preferit en l'aqüicultura en algunes espècies rellevants com la llobarro
europeu (Dicentrarcus labrax). Les infeccions en piscifactories poden propagar-se
ràpidament i afectar el rendiment de la producció a causa de les taxes elevades de mortalitat
i la disminució de la productivitat. A més, les infeccions afecten en gran mesura a la
reproducció, causant pèrdues de generacions futures. La interacció entre el sistema
reproductiu i els processos immunitaris en peixos, però, continua sent poc estudiada. Per
poder millorar les pràctiques d'aqüicultura, és clau entendre els mecanismes moleculars del
desenvolupament sexual i el paper del sistema immune en el sistema reproductiu dels peixos.
En primer lloc, vam sotmetre el llobarro europeu i el model peix zebra (Danio rerio) a altes
temperatures durant el desenvolupament primerenc i vam mesurar els canvis a llarg termini
en l'expressió de miARNs (Capítols 1 i 2). En els ovaris del peix zebra, 23 miARNs van ser
diferencialment expressats (DE) (dotze subregulats i onze sobreregulats), mentre que només
un miARN es va veure afectat en els testicles del peix zebra. En el llobarro europeu, no es
van observar canvis a llarg termini en els ovaris, mentre que dotze miARNs van ser DE,
quatre sobreregulats i vuit subregulats. A més, es va avaluar la conservació de miARNs amb
dimorfisme sexual en deu espècies de peixos, cosa que va permetre identificar nou miARNs
com a marcadors de sexe davant l'exposició a elevades temperatures de l'aigua. Un miARN
específic, miR-210-5p, va ser estudiat en detall mitjançant la sobreexpressió en cèl·lules
ovàriques de peix zebra per transfecció de miARN sintètic, desenvolupant, per primera
vegada, un protocol in vitro en cél·lules ovàriques de peix (Capítol 3). L'anàlisi de
seqüenciació de nova generació va revelar que miR-210-5p en les cèl·lules ovàriques
activava l'expressió del sistema immune mentre que els gens relacionats amb la reproducció
es suprimien. La interacció entre la resposta immune i el sistema reproductiu es va estudiar
en mascles de peix zebra (Capítol 4) i mascles i femelles de llobarro europeu (Capítol 5)
mitjançant la injecció d'un lipopolisacàrid bacterià (LPS) i Vibrio anguillarum,
respectivament, 48 hores desprès de les injeccions. En testicles de peix zebra van indicar
canvis en el transcriptoma i metaboloma, resultant en un total de 80 gens i cinc metabòlits
com a possibles marcadors de la resposta immune testicular. Les diferències en la resposta
immune entre mascles i femelles de llobarro europeu en el sistema reproductiu es van
identificar combinant anàlisis dels miARNs i transcriptòmics, mostrant una resposta immune
més gran en mascles en comparació amb femelles (Capítol 5). En resum, en aquesta tesi
doctoral, hem mostrat patrons d'expressió de dimorfisme sexual del miARNoma, el
transcriptoma i el metaboloma en el sistema reproductiu dels peixos, sota condicions normals
i d'estrès ambiental (és a dir, alta temperatura i activació immune), desxifrant la interacció
molecular entre el sistema mediambient-reproductiu-immune.
| Data del Ajut | 28 de juny 2024 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Laia Ribas Cabezas (Director/a) |
|---|
Environmental influences on the gonadal microRNome, transcriptome and metabolome in fish
van Gelderen, T. A. (Autor). 28 de juny 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
van Gelderen, T. A. (Autor), Ribas Cabezas, L. (Director/a),
28 de juny 2024Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral