El problema filològic en qüestió de la present tesi doctoral ha estat considerat un dels grans misteris de la gramàtica històrica espanyola: l'addició de -i final a "so", "estó", "do" i "vo", les primitives formes de present d'indicatiu de primera persona dels verbs espanyols "ser", "estar", "dar" i "ir", ja que l'actual terminació de "soy", "estoy", "doy" i "voy" és un cas excepcional i anòmal dins el paradigma verbal espanyol, sent "-o" (> "hablo", "amo", "digo", etc. ) la terminació normal de primera persona del singular del espanyol. Aquesta "-y" final no havia pogut explicar-se de manera completament satisfactòria, probablement perquè es va desatendre tant el context metacientífic, històric i extralingüístic o extern com els factors interlingüístics, sociolingüístics i geolingüísticos relacionats amb la gènesi i la difusió de les formes verbals amb iod final, el que s'ha intentat compensar en la investigació, especialment en el primer volum, on a més s'ha donat protagonisme a la documentació medieval original. En el segon volum s'ha examinat, en un primer moment, les principals hipòtesis que s'han proposat per explicar la iod final de "soy", "estoy", "doy" i "voy": 1) l'expansió o influència analògica d'una altra forma verbal molt freqüent, principalment la derivada de HABEO en llatí; 2) l'aglutinació, ja sigui de l'antic pronom adverbial "(h)y" (present en "hay" i procedent d'HIC o IBI 'allà' en llatí) o del pronom "yo"; 3) la iotització d'una "-e" paragógica; 4) el préstec, després de l'evolució en "-oi" del diftong "ou" en asturleonés occidental. Després d'exposar i refutar les principals hipòtesis explicatives s'ha formulat una nova hipòtesi, la hipòtesi de la iod francesca, amb la qual s'ha relacionat de manera rotunda, en un context historiogràfic i sociolingüístic suggerit per Rohlfs (1988), l'origen de les formes verbals "soy", "estoy", "doy" i "voy" amb l'existència d'un idèntic fenomen en gascó i friülà, partint de la hipòtesi morfonémica de Santano (2009) i examinant altres problemes lingüístics, directament o indirectament relacionats, principalment morfosintàctics, tant l'espanyol com d'altres llengües romàniques, en el context de l'aplicació a l'espanyol d'enfocaments innovadors com l'enfocament morfòmic de Maiden (2010), per desenvolupar un gran context de proves lingüístiques i extralingüístiques que contribuís a demostrar la validesa de la nova hipòtesi lingüística desenvolupada en aquesta tesi.