Energy systems are complex. Implications for science and for policy

Resum

Aquesta tesi investiga les implicacions de la complexitat per a la producció de models de sistemes social-ecològics i per a la interfície ciència-política. Em centre en la política energètica a la Unió Europea (UE), a través d’estudis de casos desenvolupats dins del projecte MAGIC d’Horitzó 2020. A través d’una sèrie d’estudis de casos, desenvolupo les eines necessàries per descriure els sistemes energètics a diverses escales, qüestiono si les narratives que sustenten la política energètica de la UE són adequades per atendre les seves preocupacions i inspecciono el paper que juga el món acadèmic en la configuració d’aquestes narratives. Les implicacions metodològiques de la modelització de sistemes energètics a la interfície ciència-política s’aborden mitjançant un estudi de cas del sector energètic de Catalunya. Basant-se en la teoria de la jerarquia, el sistema energètic de la regió es descriu en termes estructurals i en termes funcionals, mostrant com una descripció funcional és útil per guiar les qüestions de política. Mitjançant la cartografia de les dimensions del nexe entre nivells jeràrquics, aquest primer estudi de cas proporciona les eines per generar avaluacions de nexes de manera oberta i transparent. En el segon cas pràctic, en col·laboració amb Zora Kovacic, em centro en la seguretat energètica, un dels pilars de la Unió Energètica de la UE. Inspeccionant les múltiples definicions i dimensions relacionades amb la seguretat energètica a la literatura acadèmica, argumentem que l’ambigüitat del terme és funcional en la formulació de polítiques i no és una qüestió que s’hagi de resoldre amb una major claredat definicional. Més aviat, l’ambigüitat està incrustada en la complexitat. Això suggereix que la producció de definicions i indicadors de seguretat energètica en el món acadèmic pot no ser útil per a les polítiques. El tercer estudi de cas analitza les narratives que envolten els vehicles elèctrics a la UE. Les narratives de polítiques dels documents de la UE s’identifiquen mitjançant una anàlisi de text i s’assignen a nivells jeràrquics. S’introdueix una taxonomia per classificar les narratives polítiques, distingint entre narratives normatives, narratives de justificació i narratives explicatives. Mitjançant una revisió d’estudis i informes existents, s’inspecciona la qualitat de la constel·lació de narratives que envolten els vehicles elèctrics, centrant-se en la relació entre les narratives normatives i de justificació. Els resultats mostren com aquesta relació és incerta en el millor dels casos. Centrant-se en el paper que juga la ciència en la informació de les polítiques, assenyalen la necessitat de reconèixer la manera en què les narratives de polítiques afecten i són afectades per les acadèmiques. El quart i més recent estudi de cas és una ampliació del primer, presentat aquí com a treball exploratori en curs. Els metabolismes energètics d’Espanya, Suècia i la UE es descriuen a través d’holarquies, incloent cada branca del sistema energètic (electricitat, calor, gas i combustibles). Aquest mapatge a gran escala s’utilitza per debatre dos temes centrals en la política energètica de la UE: la descarbonització i l’externalització. Poso en dubte les narratives de descarbonització de la UE i subratllo el coneixement incòmode sobre la dependència del sector energètic de la UE en les importacions.

Data del Ajut	27 de gen. 2021
Idioma original	Anglès
Supervisor	Maddalena Ripa . (Director/a)