Endocarditis infecciosa diagnosticada a hospitals sense cirurgia cardíaca a Catalunya. Anàlisi de l'epidemiologia, maneig i pronòstic

Resum

L'endocarditis infecciosa (EI) és una malaltia greu amb una incidència estimada de 3. 4 casos per 100. 000 persones/any a Espanya. El coneixement actual de les seves característiques ve derivat de les descrites per les grans cohorts internacionals, les més significatives són la International Collaboration on Endocarditis cohort (ICE), amb inclusió de 2781 episodis diagnosticats entre el 2000 i el 2005 i, més recentment, l'European Infective Endocarditis Registry (EURO-ENDO), amb inclusió de 3116 episodis diagnosticats entre el 2016 i el 2018. La principal limitació dels registres internacionals d'EI és la manca de representativitat dels episodis diagnosticats a centres no quirúrgics En aquesta tesi pretenem donar resposta a aquest gap d'informació, mitjançant l'anàlisi de 501 pacients consecutius provinents d'hospitals comunitaris amb diagnòstic d'EI. Demostrem l'existència de tres cohorts de pacients: (a) traslladats per indicació quirúrgica (IQ), (b) no traslladats malgrat tenir IQ i (c) no traslladats per no tenir IQ; els quals tenen característiques demogràfiques, clíniques i pronòstiques clarament diferenciades. Per altra banda, la prevalença de l'endocarditis infecciosa sobre vàlvula protètica (EIVP) ha augmentat notablement, potencialment atribuïda a l'augment de les indicacions quirúrgiques, la pràctica més freqüent d'intervencions, l'esperança de vida global més llarga entre els pacients i la millor capacitat diagnòstica. Quan els pacients amb EIVP són diagnosticats als hospitals comunitaris, d'acord amb les guies clíniques haurien de ser ràpidament derivats a un centre quirúrgic a fi de realitzar una avaluació i plantejar el tractament més adient. No obstant, aquesta recomanació es sustenta en opinió d'experts, ja que no s'han fet estudis comparatius de les diferents estratègies en el maneig de l'EIVP diagnosticada als centres no quirúrgics. Per resoldre aquesta qüestió, es van analitzar 201 episodis d'EIVP (118 diagnosticats a hospitals comunitaris i 83 al centre de referència per a cirurgia cardíaca). A l'analitzar les cohorts de pacients segons el centre d'origen, vam observar diferències significatives quant a característiques demogràfiques i gravetat en la seva presentació, la qual s'associa amb una major taxa d'indicació quirúrgica en els episodis d'EIVP provinents del centre de referència. Per contra, no es van observar diferències significatives pel que fa a les taxes de mortalitat hospitalària (21% vs 30%) ni a l'any (29% vs 37%) entre els pacients diagnosticats en ambdós entorns. Aquesta tesi demostra que la població diagnosticada d'EI a hospitals comunitaris que no disposen de cirurgia cardíaca té unes característiques clarament diferenciades respecte a la representada a les grans cohorts internacionals de centres amb cirurgia cardíaca. Quasi un 20% de pacients amb EI diagnosticats a hospitals comunitaris tenen criteris de trasllat per indicació quirúrgica, però no es traslladen per diverses raons i el seu pronòstic és dolent. Finalment, els casos d'EIVP són complexos però si hi ha una bona relació amb el centre quirúrgic de referència, el maneig als hospitals comunitaris no impacta en la seva supervivència. Finalment, la cirurgia cardíaca és el factor pronòstic protector més important a curt i mig termini als pacients diagnosticats d'EI en general i, per tant, és essencial establir protocols adequats de cara a garantir la gestió òptima i equitativa d'aquests pacients.

Data del Ajut	18 de des. 2024
Idioma original	Català
Supervisor	Oriol Gasch Blasi (Director/a) & Josep Maria Miro Meda (Director/a)