L'agricultura urbana (AU) promou ciutats resilients i sostenibles en proveir aliments segurs i generar beneficis ambientals, econòmics i socials. La seva aplicació varia des de sistemes interiors fins a exteriors, inclosos hivernacles integrats en terrats (iRTG) i granges verticals (VF), encara que qüestions reguladores relacionades amb la qualitat de l'aire en dificulten la implementació. En particular, l'acumulació a l'interior de compostos orgànics volàtils (COVs) planteja riscos per a la salut. Amb l'expansió de sistemes d'AU, s'espera un augment dels COVs biogènics (COVBs) emesos per les plantes, però no se sap l'impacte final a causa de la interacció de múltiples factors. Per tant, cal monitoritzar-les per comprendre les implicacions en la qualitat de l'aire i la salut humana a l'AU. Es van realitzar múltiples avaluacions en un iRTG i en un VF d'interior, amb plantes com mongeta tendra, tomàquet i alfàbrega. La dissertació té com a objectiu definir la seguretat basada en les emissions de BCOV en entorns d'AU, abordant els nivells d'emissió, els llindars de seguretat, els factors influents i els riscos potencials per a la salut. La investigació va incloure la configuració del mostreig, la recol·lecció d'emissions, l'anàlisi de dades i la validació dels resultats. Es van fer servir eines i tècniques específiques, juntament amb directrius oficials. En general, els nivells mitjans es van mantenir en el rang de ppb, assolint els seus màxims a la fase de creixement i els seus mínims cap a la fi del cultiu. A l'iRTG, la mongeta i el tomàquet van mostrar tendències similars, en les quals els monoterpens (MTs) van prevaldre inicialment, seguits pels derivats de la lipoxigenasa (LOXs) i els monoterpens oxigenats (OMTs). Menys comuns van ser els sesquiterpens (STs) i els fenilpropanoides (PHs). Al VF, els patrons d'emissió de l'alfàbrega van variar segons el tractament de llum. Un espectre blau va produir altes emissions a la fase jove del cultiu, mentre que l'espectre vermell va estimular les emissions, més baixes, a la fase madura. Van prevaldre els OMTs, seguits pels LOXs, els STs, els MTs i els PHs. Per la mateixa espècie, diferents tendències van sortir entre iRTG i VF. El llindar de seguretat es va avaluar davant dels límits oficials a l'interior (LCI), fixats per l'ACA o amb fitxes tècniques de l'ECHA. Tot i les escasses referències, cap COVB mesurat va excedir els LCIs, amb emissions mitjanes significativament més baixes. Es van observar becs aïllats, però poc rellevants. A més, a l'última fase de l'estudi es van detectar nivells més grans en ambients interiors comuns que als espais d'AU. En general, es va destacar la complexa interacció entre els factors ambientals i la biologia vegetal a les emissions de COVBs. Entre aquests, temperatura, humitat i concentració de CO2 van exercir un efecte significatiu. Si bé la radiació va tenir un impacte mínim a l'iRTG, la il·luminació artificial a la VF va influir en la concentració i perfil de les emissions. El desenvolupament morfològic del cultiu també va afectar les emissions. En aquest estudi es van aplicar diverses tècniques de mostreig de volàtils: oberts, semioberts i tancats, tant actius com passius, en temps curts o llargs. A causa de l'exercici analític es va triar el mostreig actiu en cambra estàtica. L'ús de diferents absorbents i tècniques analítiques també va donar resultats consistents, i va corroborar els resultats originals. Es van recomanar futures exploracions en altres espècies en conjunt amb diversos tractaments nutritius i factors d'exposició, així com de mètodes ulteriors i materials de mostreig per a la millora de l'estudi. A més, la investigació dels efectes positius relacionats amb els COVBs podria suportar el desenvolupament agronòmic i l'expansió de l'AU.
| Data del Ajut | 31 de maig 2024 |
|---|
| Idioma original | Anglès |
|---|
| Supervisor | Xavier Gabarrell Durany (Director/a) & Francesco Orsini (Director/a) |
|---|