Els enterraments dins l'antiga església de Santa Maria de Besora. Estatus social i gènere. Un estudi osteoarqueològic

Resum

Aquest treball presenta un estudi osteoarqueològic dels individus enterrats a l'interior de l'antiga església de Santa Maria de Besora, situada al cim d'un turó al Bisaura, entre Osona i el Ripollès. L'església, construïda al segle XI i vinculada al castell de Besora, va tenir funcions parroquials fins al segle XVIII. A més de servir com a centre religiós, l'exterior i l'interior de l'edifici es van utilitzar com a espais d'inhumació. Mentre que l'exterior va servir per enterrar-hi la major part de la població, l'interior es va ser d'ús exclusiu per a alguns individus. Les excavacions realitzades els anys 2017 i 2018 van documentar les restes esquelètiques de 77 individus enterrats, localitzats tant a l'interior de l'església com a l'atri adjacent. A dins, les inhumacions estaven distribuïdes en espais concrets com el presbiteri, la nau i el campanar. L'anàlisi de les restes ha permès caracteritzar diversos grups poblacionals separats cronològicament però vinculats per l'ús del mateix edifici com a espai funerari. L'estudi dels esquelets ha inclòs la determinació de dades biològiques bàsiques, així com l'anàlisi de patologies, anomalies i indicadors de salut. Les dades dels enterraments de l'atri s'han comparat amb una mostra prèvia del cementiri exterior, fet que ha permès descriure unes dinàmiques d'enterrament semblants i una caracterització de la població similar a les dues zones tot i que amb diferències subtils. Aquestes diferències s'han interpretat tenint en compte possibles biaixos i limitacions de la mostra. Pel que fa a l'interior de l'església, la combinació de dades arqueològiques, antropològiques i del context històric ha permès identificar la vinculació entre l'accés a aquests espais i l'estatus social. A l'edat mitjana, les inhumacions més privilegiades al presbiteri s'associen a la família dels Besora, propietaris del castell. A l'edat moderna, s'hi van enterrar homes que exercien càrrecs eclesiàstics, com preveres i rectors. També s'han documentat enterraments d'individus femenins a gairebé tots els espais de l'església. L'estudi d'aquestes inhumacions femenines, en un context històric marcat per rols de gènere ben definits, obre la porta a reflexionar sobre la intersecció entre gènere i jerarquia social en els ritus funeraris. Aquestes dones, enterrades en espais privilegiats, podrien representar casos singulars dins de la societat local, i el seu estudi contribueix a aprofundir en la comprensió dels rols de gènere a la Catalunya rural medieval i moderna. Aquest treball posa en relleu la necessitat d'una aproximació holística en l'anàlisi de les restes esquelètiques de contextos arqueològics. La integració de les dades biològiques de les restes amb la informació arqueològica i històrica permet comprendre millor les estructures socials, les jerarquies i les pràctiques funeràries d'aquesta comunitat rural durant l'edat mitjana i moderna.

Data del Ajut	6 de juny 2025
Idioma original	Català
Supervisor	Assumpció Malgosa Morera (Director/a)