El Regiment de prínceps de Gil de Roma traduït per Arnau Estanyol. Tradició manuscrita i edició textual

Resum

El Regiment dels prínceps, de Gil de Roma, no ha estat mai gaire_x000D_ estudiat. Nosaltres afrontem l’edició textual de la traducció catalana del_x000D_ Regiment dels prínceps, del segle XIV, de notable tradició i que gaudí de_x000D_ gran difusió en el nostre entorn._x000D_ Sobre el traductor del text al català, Arnau Estanyol, creiem que_x000D_ aquesta vegada en clarificarem l’adscripció, tant en el temps com en_x000D_ l’espai, sense deixar-lo en la mera referència al manuscrit de l’Escorial._x000D_ Estanyol fou un religiós carmelità amb una bona formació, que passà el_x000D_ temps entre l’Estudi Generals de Girona i el de Lleida. Un home que a_x000D_ més tingué la cultura suficient per abordar un text difícil i aclarir_x000D_ algunes qüestions de vocabulari difícil a l’època en la seva famosa_x000D_ Explanació d’alguns vocables obscurs._x000D_ Sobre els manuscrits, tres han arribat a l’actualitat, hem fet_x000D_ una bona descripció i un treball profund de filiació i datació, quedant_x000D_ clara la importància del text._x000D_ El text ha estat editat seguint tots el criteris moderns d’edició,_x000D_ puntuació i ortografia, tot respectant les característiques d’un text de la_x000D_ seva època i seguint les normes de Els Nostres Clàssic i de l’IEC._x000D_ El Regiment dels prínceps va ser escrit amb la intenció d’educar el_x000D_ fill de Felip III, dit l’Ardit, Felip, futur rei de França, dit el Bell, per_x000D_ d’ensenyar els principis elementals de l’època: la monàstica, l’economia_x000D_ i la política. Gil de Roma s’acosta a coses que sorprenen, fent discursos_x000D_ sobre el caràcter del príncep aprofundint en la psicologia humana._x000D_ El Regiment aborda un tema fonamental, que és el poder del rei,_x000D_ per a Gil de Roma no està deslligat de la seva essència divina. Quin és el_x000D_ poder per sobre del poder? El rei, el Papa? Gil de Roma no enfronta_x000D_ aquests dos poders; tots els poders es reconeixen en un sol agent, que és_x000D_ Déu; una idea que, com sabem, també va prendre Francesc Eiximenis._x000D_ Gil de Roma té una dimensió humana que no és fàcil de trobar en_x000D_ el món medieval, i tampoc en ell mateix, que en altres obres no és gens_x000D_ compassiu ni caritatiu envers el sexe contrari. No el podríem catalogar_x000D_ de «feminista», ni de bon tros –sap molt bé quin és el paper de cadascú_x000D_ en la seva societat–, però si que té una perspectiva diferent quant a_x000D_ l’educació dels qui són a prop del príncep._x000D_ De vegades l’autor ens aproxima a les teories sofistes, que tan_x000D_ ressò tenen en la psicologia del caràcter actual. Parla d’Al-Farabi, i ens_x000D_ preguntem si l’erudit no devia conèixer més que no pensem aquesta_x000D_ filosofia, la psicologia del caràcter._x000D_ Què fascinà Jaume d’Urgell i altres prínceps del seu temps per què_x000D_ aquesta obra tingués tanta difusió? Probablement el títol mateix –un_x000D_ regiment de prínceps devia captivar tota la noblesa de l’època.

Data del Ajut	17 de des. 2014
Idioma original	No s'ha definit/desconegut
Supervisor	Jesús Alturo Perucho (Director/a)