El pastoreo como herramienta de prevención de incendios forestales en el bosque mediterráneo

Resum

La conca Mediterrània, presenta una vegetació adaptada a l'estacionalitat climàtica i a pertorbacions recurrents com el foc i l'herbivorismo. El recent canvi global, fenomen que inclou el canvi climàtic i els canvis en els usos de terra, han afavorit en la presència i intensitat dels incendis forestals. Durant les últimes dècades s'ha intentat promoure el pasturatge en els sotaboscos mediterranis com una estratègia per disminuir el risc d'incendis, en general amb resultats satisfactoris. No obstant això, la ramaderia extensiva és un sector en clar declivi, pel que és necessari assajar amb altres espècies ramaderes. En el primer capítol tracta d'un estudi realitzat amb bestiar boví (Bos taurus), de raça Bruna dels Pirineus, on es va avaluar l'efecte d'una càrrega ramadera elevada, sense suplementació i durant un període curt de temps. Els resultats van mostrar que el bestiar va adaptar els seus hàbits alimentaris a una dieta més llenyosa que inclou tàxons potencialment inflamables, però amb alguns efectes perjudicials sobre l'estat de salut dels animals. Concloent-se que el bestiar boví requereix alimentació suplementària per controlar la vegetació llenyosa durant llargs períodes de temps. El segon capítol aborda el paper que poden jugar les cabres assilvestrades (Capra hircus) en el manteniment de franges tallafoc. Els resultats van mostrar que les àrees tallafoc exerceixen de per si un efecte atraient pel que fa a el bosc adjacent i que les cabres aconsegueixen reduir la biomassa herbàcia. Aquest efecte es va potenciar amb la implementació d'atraients (aigua i sal), aconseguint reduir el fitovolumen de moltes espècies llenyoses sense afectar la biodiversitat a curt o mitjà termini. Es va concloure que una gestió estratègica dels animals assilvestrats, dirigida a àrees tallafocs, podria contribuir no només a reduir el risc d'incendis sinó també a distribuir aquests animals cap als boscos, evitant així la seva dispersió cap a llocs conflictius com carreteres, residències, camps agrícoles i jardins. En el tercer capítol es va comparar la tècnica microhistológica (CMA) i la molecular amb electroforesi capil·lar (PCR-CE). Totes dues tècniques aplicades a la composició de la dieta de vaques i cabres assilvestrades. Els resultats van mostrar que les dues tècniques van detectar un nombre similar de components vegetals en la femta de tots dos animals. Es va concloure que la PCR-CE és un mètode ràpid per detectar els diferents components vegetals en la femta d'herbívors. No obstant això, no pot considerar-se com una alternativa a l'CMA, sinó com un mètode complementari, ja que les dues tècniques poden detectar alguns tàxons que no són detectats per l'altra tècnica. A més, el CMA permet detectar la presència dels diferents tàxons, i alhora, permet obtenir dades quantitatives de la composició de la dieta vegetal.

Data del Ajut	27 de nov. 2020
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Jordi Bartolome Filella (Codirector/a)