El imaginario animal en el Egipto cristiano a partir de los textos coptos

Resum

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu recopilar les referències simbòliques a animals que apareixen als textos coptes per exposar la influència que el món animal ha exercit sobre la manera de pensar i conceptualitzar el món dels cristians d'Egipte durant l'antiguitat tardana. Per això s'han examinat principalment els textos religiosos i literaris compostos en llengua copta. A partir d'aquests textos s'estableix, en primer lloc, la posició del món animal dins de la cosmovisió copta, la seva relació amb els éssers humans, la divinitat i les forces demoníaques per, a continuació, analitzar l'ús metafòric d'imatgeria animal a la conceptualització de nocions antropològiques, teològiques i demonològiques. Amb aquest estudi es pretén contribuir al coneixement general sobre les creences, les actituds i els sentiments de la comunitat cultural copta de l'antiguitat tardana. El primer capítol és de caràcter epistemològic i metodològic i conté, per una banda, una introducció a la importància que el món animal ha tingut per a la humanitat des de l'antiguitat fins a temps actuals. Es fa èmfasi en les antigues reflexions filosòfiques al voltant de la posició que ocupaven els animals pel que fa als éssers humans i sobre la capacitat de raciocini animal. Així mateix, es fa esment a la relació peculiar dels egipcis amb els animals a nivell cultural i religiós abans de l'arribada del cristianisme. Finalment, es consideren les noves branques d'estudis moderns dedicats a l'anàlisi de la influència dels animals a la cultura humana. D'altra banda, en aquest capítol s'estableix el plantejament teòric de la investigació, que parteix de principis procedents de la lingüística cognitiva i de la teoria de la metàfora, i s'hi aborden qüestions metodològiques referents a la selecció del tipus de fonts i la seva delimitació cronològica. Al capítol 2 s'exposa, a partir dels textos coptes, la creació de la jerarquia còsmica en què s'insereixen els àngels i els dimonis (éssers incorporis), els humans (éssers corporis, però creats a imatge de Déu) i els animals o éssers irracionals. La cosmovisió copta estableix una superioritat jeràrquica dels éssers incorporis sobre els corporis i dels éssers racionals sobre els irracionals. A continuació, es presenta la classificació taxonòmica dels animals pròpia dels textos coptes, juntament amb els seus atributs i característiques més rellevants. A l'annex 2 s'adjunta un glossari amb els termes procedents de l'esfera semàntica del món animal. Els capítols 3 i 4 estan dedicats a l'ús del món animal que fan els textos coptes per a la conceptualització de nocions antropològiques (tipus de persones) i de conceptes supra-humans (entitats demoníaques, els poders punitius, l'infern i les entitats benèfiques o divines), respectivament. El capítol 5 s'ocupa de la conceptualització de realitats teològico-morals a partir de realitats zoològiques (reals o fictícies). Aquest tipus d'interpretació al·legòrica del món natural caracteritza l'obra coneguda a l'Antiguitat Tarda com el Fisiòleg. En primer lloc, es presenten les evidències textuals i les iconogràfiques de l'existència d'una versió copta del Fisiòleg. En segon lloc, es mostra a partir dels textos d'un autor copte, Shenute, com aquesta mateixa "tradició fisiològica" és aplicada als discursos teològics.

Data del Ajut	1 d’abr. 2022
Idioma original	Spanish
Institució adjudicatària	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Josep Cervello Autuori (Director/a)