EL GEN DEL BDNF I EL MALTRACTAMENT INFANTIL EN LA PREDICCIÓ DE LA RESPOSTA A LA TERÀPIA COGNITIVOCONDUCTUAL PEL TRASTORN DE PÀNIC

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

Els trastorns d'ansietat suposen una gran càrrega social i econòmica, i una davallada molt important en la qualitat de vida dels pacients afectats. Per sort, actualment es disposa de tractaments eficaços per aquests trastorns, com per exemple els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina o la teràpia cognitivoconductual. Tanmateix, un part considerable dels pacients no milloren amb aquests tractaments. Per aquest motiu, la identificació dels factors implicats en una pitjor resposta terapèutica és ara per ara una prioritat en el món de la recerca. Emmarcada en aquest context, i des d'una òptica translacional, aquesta tesi pretén ser una contribució a l'estudi dels predictors de resposta. En primer lloc, es van avaluar les propietats psicomètriques i l'estructura factorial de la versió castellana de la Panic Disorder Severity Scale - Self Report (PDSS-SR) -estudi 1-. Els resultats obtinguts confirmen que la versió castellana de la PDSS-SR és un instrument adequat per valorar símptomes de pànic/agorafòbia en contextos de parla castellana. El fet que es tracti d'un instrument fàcil d'utilitzar ha de permetre la seva aplicació de forma àmplia, i poder portar a terme comparacions entre diferents cultures, cosa que fins ara no era possible degut a l'absència d'una versió en castellà validada. En segon lloc, es va avaluar si el polimorfisme Val66Met del BDNF i/o el maltractament infantil s’associen a una pitjor trajectòria de resposta durant la teràpia cognitivoconductual pel trastorn de pànic -estudi 2-. Basant-nos en recerca prèvia, la nostra hipòtesi era que tant l'al·lel Met del gen del BDNF com el maltractament infantil s'associarien amb una trajectòria de resposta menys favorable. Tanmateix, a partir de les nostres dades no vam obtenir un resultat positiu entre aquestes variables i la resposta al tractament. Tot i tractar-se de resultats negatius, aquestes dades s'afegeixen al creixent cos de coneixement sobre predictors de resposta en els trastorns d'ansietat, informació que ha d'acabar derivant en un futur cap a intervencions més ajustades a determinats perfils de pacients. A més, donat que la hipòtesi de partida no es va poder confirmar, aquest treball orienta la recerca en aquest camp cap a altres variables (p.e., epigenètiques) que podrien modular la resposta al tractament psicològic en el TP, i possiblement també en altres trastorns.
Data del Ajut20 de des. 2016
Idioma originalCatalà
SupervisorMiguel Ángel Fullana Rivas (Director/a) & Bárbara Arias Sampériz (Director/a)

Com citar-ho

'